Feeds:
Entrades
Comentaris

Vine a esquiar al Pallars, tenim una neu impressionant, i gaudeix del caliu d’una casa de turisme rural, Casa Leonardo

Tenim una oferta  molt atractiva per venir a esquiar els caps de setmana de febrer:

Dues nits en règim de mitja pensió + 2 forfaits (per esquiar a qualsevol de les dues estacions)= 160 € amb iva inclòs (en habitació doble)

Després de les fortes nevades del cap de setmana les estacions d’Espot i Port Ainé presenten un aspecte immillorable!

Amb gruixos de neu acumulada de fins a 160cm, totes dues estacions han pogut obrir el 100% dels seus dominis esquiables, cosa que les condicions meteorològiques no havien permès des de l’any 2010. Ara es troben disponibles totes les pistes i tots els remuntadors. Això suma un total de 25 quilòmetres esquiables a Port Ainé i 24 a Espot.

Espot Esquí és una estació d’esquí que gaudeix d’una situació privilegiada única als Pirineus, és la única estació situada al costat d’un Parc Nacional, El d’Aigüestortes i Sant Maurici. L’estació compta amb més de 20km esquiables i de 1000 metres de Desnivell.

Port-Ainé compta amb vora 30 km de pistes i 800metres de desnivell aptes per a tots els nivells i tipus d’esquiadors o snowboarders. Totes les pistes estan dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu i destaquen per la seva integració en un paisatge de muntanya i per les seves maravelloses vistes cap a tot el Pirineu.

Per més informació  de l’estat de les pistes  SkiPallars

No us podeu perdre la nostra oferta:

Dues nits en règim de mitja pensió + 2 forfaits (per esquiar a qualsevol de les dues estacions)= 160 € amb iva inclòs (en habitació doble)

Si encara no esteu decidits mireu aquestes imatges del programa Temps de Neu i segur que ens veiem a la neu!

http://www.esport3.cat/video/4455911/Temps-de-neu–06022013

Veniu a la nostra casa rural  i ens veiem a skiPallars esquiant i al costat del foc!

Fins aviat!

El passat dilluns 26 de novembre , el  Molt Honorable President  de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas, acompanyat del conseller d’Empresa i Ocupació, Sr. F.Xavier Mena,  van lliurar els Guardons del Turisme de Catalunya 2012 a 18 professionals, empreses i entitats del sector turístic.

Anualment, la Generalitat de Catalunya reconeix  amb aquests Guardons la trajectòria, la contribució, l’esforç i la tasca de persones, empreses i entitats a favor del desenvolupament del turisme a casa nostra. Enguany, s’ha atorgat la Placa d’Honor del Turisme a la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, 6 medalles turístiques i 10 diplomes turístics.

Entre els premiats n’hi ha tres de les comarques lleidatanes en la categoria de Diploma Turístic:

  • La Federació d’Allotjaments d’Agroturisme i de Turisme Rural de Lleida a la qual li ha estat concedit el guardó per la seva contribució a la creació i consolidació del turisme rural i agroturisme a la demarcació de Lleida.
  • La Ruta dels Castells del Sió per un projecte cultural que ha esdevingut un autèntic atractiu turístic. Aquest reconeixement s’ha fet a la comarca de La Segarra, on s’hi troba el punt d’acollida i informació de la Ruta al Castell de Concabella, que acull el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió. En aquesta ruta s’explica la vida quotidiana als castells i el paper que hi van jugar en aquesta terra de frontera a  partir del segle XI fins a l’actualitat.
  • Per últim, també s’ha reconegut a l’establiment de Turisme Rural, Casa Leonardo,  Senterada ( Pallars Jussà).

En l’acte vam estar acompanyats del vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, el director del Patronat, Jordi Blanch i el delegat de Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins.

Casa Leonardo vol compartir amb tots vosaltres la il·lusió d’ haver estat guardonats amb el Diploma Turístic!

La Generalitat ha decidit atorgar el Diploma Turístic de Catalunya a Casa Leonardo, per la seva tasca a favor del turisme, perquè es caracteritza “per un afany de renovació constant, d’atracció de nous mercats i de cooperació amb l’economia local. Aquesta empresa familiar treballa dia a dia per la professionalització del seu servei i el manteniment i la difusió dels trets identitaris del territori. Una de les últimes apostes dels propietaris ha estat l’impuls del turisme accessible adaptant el seu establiment a persones amb mobilitat reduïda“.

Aquests premis suposen un reconeixement i un impuls per seguir fent la feina que ens agrada i ens apasiona i per continuant-vos oferint un turisme rural autèntic i de qualitat.

Gràcies per haver-ho fet possible, vosaltres sou part d’aquest premi!

L’observació de les aus en el seu hàbitat és una alternativa a les vostres vacances al Pallars.

Al nostre territori podeu observar rapinyaires i carronyaires a les zones més montanyoses i ocells aquàtics a les zones més humides.

Des de Casa Leonardo  podeu gaudir del vol dels ocells carronyaires, o admirar com s’alimenten en llocs autoritzats per deixar-hi restes de bestiar mort (espais coneguts com a canyets) a:

  • Boumort, on hi ha un espai d’observació amb una bassa d’abeurada i de bany per la fauna. Per a utilizar l’observatori cal pagar una taxa i cal sol·licitar-ho a la Delegació Territorial del Departamet de Medi Ambient. És el millor lloc per fotografiar i observar els 4 ocells necròfags del país (el trencalòs, el voltor comú, l’aufrany i el voltor negre) i moltes més espècies d’aus.
Voltor comú Buitre común Griffon Vulture Gyps fulvus
Voltor negre Buitre negro Black Vulture Aegypus monachus
Trencalòs Quebrantahuesos Bearded vulture Gypaetus barbatus
Aufrany Alimoche común Egyptian vulture Neophron percnopterus
Àguila marcenca Águila culebrera Short-toed Eagle Circaetus gallicus
Àguila calçada Águila calzada Booted Eagle Hieraetus pennatus
Àguila cuabarrada Águila perdicera Bonelli’s Eagle Hieraetus fasciatus
Àguila daurada Águila real Golden Eagle Aquila chrysaetos
Falcó pelegrí Halcón común Peregrine Falco peregrinus
Ballester Vencejo real Alpine swift Apus melba
Gralla de bec groc Chova piquigualda Alpine chough Pyrrhocorax graculus
Gralla de bec vermell Chova piquirroja Chough Pyrrhocorax pyrrhocorax
Roquerol Avión roquero Crag martin Ptyonoprogne rupestris
Picot ngre Pito negro Black woodpecker Dryocopus martius
Cogullada fosca Cogujada montesina Thekla lark Galerida theklae
Abellerol Abejaruco común Bee-eater Merops apiaster
Còlit ros Collalba rubia Black-eared wheatear Oenanthe hispanica
Merla blava Roquero solitario Blue Rock Thrush Monticola solitarius
Merla roquera Roquero rojo Rock thrush Monticola saxatilis
Tallarol capnegre Curruca cabecinegra Sardinian Warbler Sylvia melanocephala
Tallarol de garriga Curruca carrasqueña Subalpine Warbler Sylvia cantillans
Tallarol trencamates Curruca tomillera Spectacled Warbler Sylvia conspicillata
Tallareta cuallarga Curruca rabilarga Dartford Warbler Sylvia undata
Tallarol emmascarat Curruca mirlona Orphean Warbler Sylvia hortensis
Cercavores Acentor alpino Alpine Accentor Prunella collaris
Mosquiter pàl.lid Mosquitero papialbo Bonelli’s Warbler Phylloscopus bonelli
Pardal roquer Gorrión chillón Rock Sparrow Petronia petronia
Sit negre Escribano montesino Rock Bunting Emberiza cia
Hortolà Escribano hortelano Ortolan bunting Emberiza hortulana
Pela-roques Treparriscos Wallcreeper Tichodroma muraria
  • El Centre d’interpretació dels voltors a Torre Tamúrcia que disposa de càmeres de videoseguiment instal·lades una als nius i l’altra al canyet. I on trobem dos miradors una a la collada de Torogó i l’altra a Sapeira. L’entrada està reglada per l’Ajuntament de Tremp i gestionat per Photologistics, a qui s’ha de pagar per utilitzar-lo i perquè et tramiti els permisos pertinents.
  • L’Ajuntament de Tremp també és propietari del canyet de Lleràs i també està gestionat per Photologistics, i és un punt d’alimentació suplementària per a necròfags i poder-los fotografiar.

La comarca té diverses zones humides especialment interessants per l’observació dels ocells : Els Estanys de Basturs i l’Estany de Montcortés que són estanys d’origen càrstic on s’hi pot observar ocells aquàtics i insectes especialment odonats (libèl·lules); Al aguait i mirador de l’embassament de Terradets on s’hi podem observar molts ocells d’aiguamolls i  els Arenys de la Noguera Pallaresa.

Destacaria la visita a la Cova dels murisecs, ja que des del punt de vista científic i naturalístic, té molt interés per l’existència de colònies de cinc espècies diferents de ratpenats.

Des de Casa Leonardo podem organitzar-vos totes aquestes activitats relacionades amb l’observació d’aus.

Els propers 17 i 18 de novembre, la població de Salàs de Pallars torna a celebrar una nova edició de la diada de record de l’antiga fira de bestiar de peu rodó. Durant aquests dos dies, diferents elements evocadors de l’època en que aquesta era considerada com la més gran de Catalunya en quant a compravenda d’animals de peu rodó (sobretot mules i matxos), tornaran a transportar al visitant a una època ja desapareguda.
Aquest any, a més, es vol ressaltar la figura de les trementinaires, unes dones moltes vegades tractades com a bruixes o metzineres que destil·laven la resina de pi roig o d’avet per fer aiguarràs i pegats, que feien servir per guarir cops, luxacions, picades, úlceres, etc., i que quan arribava la tardor anaven de fira en fira per oferir els seus productes. Per aquest motiu es realitzaran tallers de saquets medicinals pels més petits durant el diumenge.
Les activitats de la fira començaran amb un jornada de transferència tecnològica amb una demostració pràctica de treballs del camp amb tracció animal, durant el matí, que es complementarà durant la tarda amb una conferència sobre el present i el futur de la tracció animal, impartida per Alfred Ferrís Garcia. A la nit, el músic Joan Altarriba amenitzarà el cafè Salón amb un lluït ball.
Diumenge començarà amb un esmorzar típic de la fira de Salàs i continuarà amb el sempre esperat cabaret. En finalitzar les sessions de music-hall començarà una cercavila amb la mulassa i els cavallets de Salàs que mostraran el ball de “lo Sobrany”.
Al finalitzar aquesta es representarà l’obra teatral “la venda del sobrany” de Pep Coll, sobre el tracte de compravenda d’animals a la fira. Durant tot el matí hi haurà ambientació teatral de fira, mostra de ruc català i cavalls, taller de trementinaires, i jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (CIAC), o es podrà veure l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”, sobre l’emigració pallaresa a Argentina a principis del segle XX, i a les diferents botigues museu, a on, en una de les quals, s’oferirà un tast de Ratafia dels Raiers.
Al migdia, al pati del CIAC (antigues escoles), hi haurà un dinar popular a base d’un típic “asado argentino” que si bé no
coincideix amb un àpat de Fira, és un vincle gastronòmic. Per finalitzar, durant la tarda, concert de dixieland al cafè Salon.
Aquest any es torna a fer el tercer concurs de ratafia de nous a més de mercat de productes agroalimentaris i artesanals.
Programa provisional (consulteu programa de mà)
DISSABTE, 17
-A partir de les 10,00 h., Jornada de transferència tecnològica: “Present i futur de la tracció animal”. Demostració de feines del camp al tros del Palacín, a càrrec d’Alfred Ferris.
-A les 16,30 h. “Present i futur de la tracció animal”, sessió teòrica dins la Jornada de Transferència Tecnològica, al Casal de la Gent Gran.
-A les 22,30 h., Lluït ball de nit amb Joan Altarriba, al Cafè Salon.
DIUMENGE, 18
-De 9,00 a 10,30 h. Esmorzar de Fira, al Cafè Salon.
-A les 11,30 i 12,30 h. Cabaret, al Cafè Salon.
-A partir de les 10,30 h., Exposició de rucs i cavalls al Firal, ambientació teatral pels carrers, obertura d’espais de fira (cases típiques i eres de fira) per part de diversos particulars, jornada de portes obertes a l’exposició “del Pirineu a la Pampa”, al CIAC i a les diferents botigues-museu (amb tast de ratafia dels Raiers al bar-museu).

Un deixo un vídeo de presentació de l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”:

-A les 12,30 h., Cercavila amb “lo Sobrany” i els cavallets de Salàs. Sortida d’una era del Firal i arribada a la plaça del Mercat. Mostra del ball de “lo Sobrany”. Posteriorment, sortida de la mulassa fins a l’era on es representarà “la venda del Sobrany” per part de la companyia teatral A Galet.
-A les 14,30 h. Dinar de germanor. “Asado argentino” en commemoració a l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”, al pati del CIAC.(compra de tíquets a l’Ajuntament i al Casal Sant Pere abans del dia 12 de novembre. Més informació 973676003)
-A les 17,30 h. Tarda de taverna amb The Foggy Dixie, al Cafè Salon.

A més, durant el matí de diumenge mercat de productes agroalimentaris i artesanals, i taller de Trementinaires, a la Pista.

Arribat el primer fred, és el moment òptim per recollir els aranyons per fer patxaran.

Els aranyons són el fruit de l’aranyoner (Prunus spinosa) i, tot i que es troben ja a l’estiu, el meu consell és que us espereu a collir-los quan han patit el primer fred. És aleshores, quan el fruit està ben madur, fins i tot el veureu esberlat. Perfecte, és l’hora de fer el patxaran, ja que amb les primeres gelades perden la seva aspror i fan que el gust del patxaran sigui exquisit.

Els aranyoners els localitzareu als marges de camps abandonats i a les vores de camins, però no tots donen fruit. No sé el motiu.

És un arbust caducifoli, molt espinós, d’aquí el seu nom en llatí. Per aquests motiu heu de vigilar a no punxar-vos  quan recol·lecteu el seu fruit i, no us heu d’estranyar si a les 24 hores desprès d’haver-los collit, us fa una reacció a la pell (molta picor i erupcions).  Heu de tenir en compte que la punxada amb el branquilló origina fàcilment una infecció directa i exògena.

Ingredients per fer la recepta del Patxaran:

  • 1 litre d’anís
  • 1 canonet de canyella
  • 4 grans de cafè
  • 200 g d’aranyons
  • Optatiu: sucre i flors de camamilla.

 

Un cop a casa, s’han de netejar ben bé els aranyons, i s’han de treure totes les fulles i les cues dels aranyons.

Per què la importància de treure les fulles? Perquè el patxaran és un licor que s’utilitza com antidiarreic, en canvi les fulles tenen propietats laxants i faria l’efecte contrari.

Per què treure les cues? Perquè li poden donar un regust al patxaran i perquè l’aranyó sense la cua desprèn molt més el seu sabor.

Un cop netes, es passen per aigua i ja estan a punt per ser macerades.

S’agafa un envàs de vidre, mai de plàstic ja que deixa un regust, i s’hi possen els aranyons, els grans de cafè i la canyella. Finalment s’hi posa l’anís.

L’anís que s’utilitza és un anís més sec que l’habitual. Té uns 28 graus, dels quals 4 es perdran durant la maceració.

Hi ha qui li agrada molt dolç i hi afegeix una cullerada de sucre per cada litre, i també hi ha gent que li agrada amb l’aroma que li donen unes quantes flors de camamilla.

Però personalment no li afegeixo res més.

Es tanca el recipient de vidre amb un drap de cotó i un tap de suro si pot ser millor.

I ja està la recepta.

Una imatge val més que mil paraules, així que us deixo el següent vídeo de com fem el patxaran a casa.

S’ha de deixar reposar de 3 a 6 mesos en un lloc fosc.

Passat aquest temps ja es pot consumir.

Cal filtrar i posar el licor en unes ampolles netes.

Serà un autèntic plaer degustar aquest licor.

 
Melmelada de Móres

Esbarzer amb móres madures

Potser la part més divertida de la recepta de la melmelada de móres és anar-les a collir amb tota la família. És entretingut i s’ha de vigilar de no esgarrinxar-se, però un cop elaborada la melmelada té la seva recompensa. Tot seguit us explico com la fem a casa, i tots els seus ingredients.

La móra és el fruit de l’esbarzer. L’esbarzer es localitza als marges de carreteres i pistes. El seu punt millor és al mes d’agost i setembre; llavors es poden collir ben madures (és a dir, ben negres).

La recepta amb tots els seus ingredients:

Cistells plens de móres

  • El primer que s´ha de fer és netejar-les amb aigua i treure les cues que han quedat en collir-les.
  • Un cop netes i escorregudes es posen en una cassola.
  • Amb el foc ben alt, coure les móres remenant sense parar i aixafant-les de mica en mica perquè vagi sortint el suc, fins que es torni tot d’un color vermellós. Les móres s’han d’anar desfent, però per fer-ho més ràpid es pot triturar la pasta amb el túrmix.
  • Si us molesten les llavors, podeu passar aquesta pasta resultant pel colador xinès esprement-ho bé.
  • Afegir el sucre, el suc de la llimona i la pell de la llimona. De la llimona només s’aprofita la part de fora de la pell, perquè la part blanca de l’interior amargantaria la melmelada. També s’hi afegeix un got d’aigua, i s’ha de remenar tot a foc molt lent durant uns 20 minuts. La quantitat de sucre a posar-hi depèn del paladar de cadascú. Personalment no m’agraden massa dolces i hi poso uns 600gr per litre de suc resultant.

Melmelada de móres

Un cop tenim la melmelada feta, ja podem omplir els pots.

  • Deixar refredar la melmelada. Un cop freda, omplir els pots de vidre fins dalt de tot, perquè no quedi aire a l’interior. Els tapem bé i els fem bullir al bany Maria durant 5 minuts. Un cop freds, ja es poden guardar al rebost.

Aquest estiu l’Ajuntament de la Torre de Capdella us proposa un seguit de rutes a peu per la Vall Fosca amb el guia.

Dimarts dia 7 d’agost us proposen conèixer l’antic camí que va de la Plana de Mont-rós, cap a Castell-Estaó per acabar al poble d’Oveix.

Recorregut:
L’itinerari comença a La Mola de Castell, situat a la carretera L-503 al trencall de La Plana de Mont-rós, Castell-estaó i Antist. A pocs metres es troba indicat el camí direcció Castell. Just al començar trobem la base de la Mina on carregaven els materials excavats, i seguim el camí que fa ziga-zagues tot pujant fins a trobar un gros transformador. En aquest punt el camí es bifurca, a l’esquerra trobem la Mina Eureka  i a la dreta segueix el camí cap a Castell.
Sortim de Castell per la part alta del poble seguint la carretera asfaltada. Al primer revolt surt un camí indicat a la dreta direcció Oveix, que planeja fins al barranc Roi, aquí tenim dues opcions:
1. Travessem el barranc i anem directament a Oveix.
2. Abans d’arribar al barranc, uns 15 metres aproximadament, podem agafar un camí senyalitzat per un pedró sota un petit roure. Aquest camí, no gaire visible, està senyalitzat amb pedrons fins dalt la petita tartera roja. Un cop dalt, el camí és més visible i ens acosta al riu Roi. Més endavant trobem uns pals metàl·lics que ens ajuden a enfilar-nos fins al pont Aubacs/Obacs. Travessem el pont i seguim el camí fins a Oveix.
Cal travessar tot el poble d’Oveix fins a l’antiga escola. Allà comença el camí de la Coscona, molt fressat, que serpenteja fins la carretera asfaltada, anem cap a la dreta i a uns tres-cents metres estarem al punt de sortida. (El camí de baixada no presenta cap problema, únicament hi ha un punt que el filat del bestiar despista una mica el seguiment del camí, està marcat amb un pedró i amb cercles grocs)
Tot seguit us deixo la relació de totes les caminades que hi ha programades aquest mes d’agost a la Vall Fosca.
Espero que vingueu a gaudir d’aquests preciosos camins!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 262 other followers