Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘El Cinquè Llac’ Category

Avui han arribat els primers caminadors del Cinquè Llac a Casa Leonardo. Una gent amb un entusiasme i un positivisme admirable.

Els primers senderistes del Cinquè Llac arribant a Casa LeonardoTots ells, són de la comarca de Barcelona i són gent experimentada en el món del senderisme. Alguns d’ells han fet el camí dels Bons Homes, la Matagalls-Montserrat, la senda de Camil o la ruta de la pedra seca per la Serra de Tramuntana a Mallorca; d’altres han practicat senderisme per la resta del món com per l’Atlas, Itàlia i Perú. Verdaderament uns experts que ens han servit de conillets d’índies per poder acabar de perfeccionar la ruta.

Ells, van conèixer el Cinquè Llac per amics que tenen al Pallars i uns van anar engrescant als altres, i es van atrevir a ser els primers caminadors. Dic atrevir perquè per tots era una cosa nova que no sabíem com aniria, i tots hem passat una mica de nervis.

Un cop decidits es van baixar els traks des de la pàgina web www.elcinquellac.com, on també van veure el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=NN9P-sLcAek&feature=player_embedded per fer-se una idea del què es trobarien, i van arribar a la Pobla de Segur dijous 24 de maig de 2012. Casa Fasersia els va oferir sopar calent i allotjament.

L’endemà, van sortir preparats amb el picnic amb carmanyola i farcell, el roadbook i com no, amb el bastó d’avellaner direcció Peramea, passant per la Masia de Peracalç,  Peracalç, la Geganta Adormida fins arribar a Peramea. El Jaume de Casa Parramon ja els esperava per fer-los una visita guiada. Tot seguit, un bon sopar i un bon dormir. Ah! I fer-los la primera marca de pastor.

Encara no havia sortit el sol que tocava anar cap a Beranui tot passant per Sellui, l’Aquelarre de Serraspina i Gramenet. A Beranui, el Joan ja tenia el foc encès per fer-los la segona marca de pastor mentre el refrigeri semblava que s’evaporava. Bona tertúlia i aviat a dormir que tocava la tercera etapa cap a les Esglésies.

Per arribar a les Esglésies s’havia de passar per la Plana de Mont-rós, Castell-estaó, Antist, Estavill, el pont del Diable, La Bastida, Erdo, Vilella, Xerallo i Castellgermà. Arribats a Casa Batlle, la Pepita tenia una bona taula parada i un bon sopar servit en un espai singular i la tercera marca al bastó.

La quarta etapa començava a Les Esglésies tot passant per Sentís, Prat d’Hort, La Casa Encantada, Cadolla i Naens, per arribar a casa, sí a casa Leonardo. Primer de tot hidratar-se, una bona dutxa i sopar. Després tertúlia obligada amb mi, la Mireia, per posar-nos al dia de com havia anat tot.Demà a primera hora cremarem la quarta marca de pastor al pal d’avellaner i anirant direcció la Pobla tot descobrint el Cinquè Llac, el Llac de Montcortès.

Arribats a Casa Churchill, la Conxita i l’Albert els faran l’última marca de pastor, desprès d’haver superat la cinquena etapa, i s’hauran ben guanyat els tres primers ganxos de pastors. Allí celebrarem el primer gran dia del Cinquè Llac amb els seus primers caminadors i amb els que formem part d’aquest projecte, i brindarem per la seva millora i continuïtat.

Ara estant dormint, la veritat és que han arribat ben cansats. És l’etapa més dura.

Reconeixem que fa falta una mica de neteja i de senyalització dels camins, però pel demés estan encantats de la ruta. Ells valoren molt la infraestructura que tenim organitzada, el passar per camins històrics empedrats i les grans vistes que tens contínuament des de les carenes. Han quedat meravellats de la diversitat paisatgística que es camina, de la solitud en la que es trepitja el territori , de l’autenticitat i el salvatgisme de l’espai, del parlar de la gent dels pobles i del cant continuat dels ocells davant un silenci absolut. Han quedat sorpresos de la qualitat dels allotjaments de la travessa i de la gastronomia autòctona i de proximitat que s’ofereix.

Finalment, desprès de 5 dies caminant pel Pla de Corts, la Vall Fosca i la Vall de Manyanet demà aconseguiran el Ganxo de pastor. Un premi que surt de lo convencional, que rememora els treball dels nostres pastors que dia a dia utilitzaven els camins que hem fruit amb la seva suor. Un premi diferent, amb molta gràcia, divertit, però que tots recordaran. Igual que recordaran la seva travessa per les nostres terres.

Xavier Mateu diu: El Cinquè Llac és més, del que em podia imaginar!”

Gràcies a tots ells, per voler ser els primers en provar i consumir el Cinquè Llac. Millorarem dia a dia per aconseguir ser una de les millors rutes de senderisme de Catalunya.

Molt bona nit.

Anuncis

Read Full Post »

El Cinquè Llac és una travessa circular de senderisme amb inici i arribada a La Pobla de Segur (a només 200km de Barcelona), que transcorre pels Pallars i Alta Ribagorça, a través d’un itinerari senyalitzat dividit en 5 etapes.

“A partir de setmana Santa camina el Cinquè Llac, i descobriràs paisatges de gran bellesa, coneixeràs la historia i la cultura local, gaudiràs de l’esport, et delectaràs en la gastronomia autòctona i et relaxaràs en cases de turisme rural amb encant”.

El Cinquè Llac us permetrà caminar per un espai realment rural, inèdit però humanitzat, on els pobles mantenen el seu caràcter original i conserven les festes, costums , llegendes i  tradicions.

Les Llegendes us acompanyaran cada jornada, unes llegendes que impregnaran de màgia el vostre viatge per les muntanyes amb el fi de descobrir El Cinquè Llac:

Etapa 1: La Geganta Dormida i els Martisants de Peramea.

Etapa 2: L’Aquelarre de Serraspina i el Gramenet maleït.

Etapa 3: El Pont del Diable.

Etapa 4:La Casa Encantada

Etapa 5: El Llac de Montcortés, el Cinquè Llac.

Fent camí anireu aprenent que la zona ha estat habitada des de la prehistòria fins a l’actualitat. Trobareu dolmens, ermites, esglésies,vila closes, monestirs, ponts i restes romàniques, bordes, masies i  cabanes de pastor.

Aquests últims són exemples d’arquitectura en pedra seca, un ric tresor de la nostra historia, com també ho són els camins transcorreguts, camins de pastors.

AL llarg de la travessa comprovareu com la ramaderia ha anat modelant el paisatge que gaudim i coneixereu les seves races autòctones.

El Cinquè Llac us permetrà descobrir una gran diversitat paisatgística, amb la seva especificitat de fauna i flora, passejar per la zona perifèrica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i pel PEIN del Llac de Montcortès, un ecosistema únic.

Mirant al cel descobrireu grans rapinyaires com el voltor comú, trencalòs, el Milà reial i àguiles marcenques, sobretot quan us apropeu a grans cingles com el de la Geganta Dormida, però també gaudireu del vol de caderneres, rossinyols, mallerengues,etc.

Mirant a terra podreu observar rastres de mamífers com el porc senglar, cabirol, cérvol,la fagina, la guineu, el gat fer, esquirols i altres rosegadors. I a la tardor podreu ensopegar amb algun que altre bolet.

L’aigua us acompanyarà en tot el viatge, passareu per fonts i al fons de les valls travessareu  rius i multitud d’inesgotables afluents.

En les zones altes, al voltant dels dos mil metres, visualitzareu  paratges immensos i inacabables de l’alta muntanya, on podreu contemplar els espais protegits, del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, amb els seus alts cims, com si estiguéssiu al balcó dels Pirineus.

Gràcies al Cinquè Llac coneixereu i aprendreu del medi que ens envolta.

Veniu-lo a caminar, us esperem!

Read Full Post »

El cinquè Llac és un producte de senderisme responsable i sostenible de mitja muntanya que transcorre per tres comarques: Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça, que es duu a terme en 5 etapes.

En aquests moments estem fent els GPS de cada etapa perquè a partir de la primavera tots vingueu a camina’l.

Avui us explico la primera jornada que hem realitzat, aquest dilluns dia 9 de gener de 2.012, sense ser massa tècnics, només perquè tingueu una idea de la meravella de paisatge del qual podreu gaudir. D’aquí uns dies us passaré totes les dades tècniques.

1ra etapa: De La Pobla de Segur a Peramea (uns 21Km) “Descobrint la història del Pla de Corts”

  • 0,97 km (530 m), 0 h   14 min .Sortint des de l’Ajuntament de La pobla d Segur,es   puja Av.Verdaguer per agafar la N‐260, direcció Sort, fins arribar al Torrent de Vallcarca, on hi ha una   àrea de descans i s’abandona la carretera. En aquest punt és on comença el   camí vell de Montsó, però comença amb pocs metres de pista en mal estat,   deixant a l’esquerra el barranc de Vallcarca.
  • Uns metres més endavant es deixa una pista que planeja   a l’esquerra i es troba el primer pal indicador de la ruta, a l’inici d’una   altra pista forestal que puja en direcció nord (km 1,15, 530 m, 0 h 17 min).   Poc després, en accedir a un petit planell, es pren un camí de l’esquerra   (NO) que s’enfila pel bosc.
  • 1,48 km (588 m), 0 h   25 min. Quan la pista planeja en una clariana, es pren un sender de   l’esquerra (NO) que puja fent ziga-zagues tot seguint les fitesde pedra i   marques pintades. Es remunta per zones on encara hi ha restes de l’antic   camí.
  • 2,53 km (751 m), 0 h 53 min. Es troba un   pal indicador al lloc conegut com a l’Arreposador.                                                                                                                                                                                                                                                              Des de l’Arreposador es pot veure la zona de contacte   entre el que antigament eren fons marins, amb un color grisós, roques més   carbonatades, i els sediments terrestres, o sigui, que es van dipositar quan   el mar va retirar-se del territori o aquest es va aixecar. Aquests sediments   són de color més rogenc -han estat més oxidats- i es poden veure mirant al   nord. Mentre s’ha anat pujant, s’ha passat per zones d’arenoses: en moltes   d’aquestes roques es poden apreciar pistes dels animals que habitaven els   fons marins d’aquelles èpoques. La datació d’aquestes arenoses i argiles de   Montsor retrocedeix fins al Mesozoic i, en concret, al període Campanià. Es pot apreciar molt bé l’alternança d’arenoses, que formen plaques semblants   al fang dels llacs quan aquests s’assequen, i zones no rocoses i més   disgregades que formen turbidites. Aquesta formació rocosa és molt visible   pel camí fins a l’Arreposador.
  • Es continua en   direcció a Montsó pujant per la carena i, de seguida, s’arriba a la zona   coneguda com a les Marrades de Montsó. A mesura que s’ascendeix es passen   zones de roca i de bosc. Al cap de poc es veuen, a la dreta, les parets   verticals del tossal Gros i, al fons, la plana de Gramuntill (km 3,31, 950 m,   1 h 25 min).Les vistes són   impressionants, al N veiem Montsó, al S el Pantà de St Antoni i   l’allargassada serra del Montsec partida per dos punts que són les dues   entrades al Pallars, el Congost de Terradets i el Congost de Mont-Rebei.

  • 5,36 km (1064 m), 1 h 59 min. Coll de Montsor. Es   continua per una pista forestal que neix al coll pujant cap al nord en   direcció a Montso, on trobem un altre pal indicador. Al NE divisem el barranc   de Sant Pere, la Masia de Peracalç i la població de Peracalç.
  • Abans d’una pilona elèctrica es deixa la pista de Montsó per agafar l’antic   camí que porta de baixada cap a la Masia de Peracalç.
  • Passem pel   costat de la Masia, i just passat el tancat de les cabres prenem l’antic camí   que va a Peracalç, tot baixant cap al barranc de Sant Pere i després  passant pel Torrent del riu. Hi ha trams on   l’empedrat de l’antic camí impressiona.
  • Passat el Torrent , comença la forta pujada   cap al poble de Peracalç, i és quan entens perfectament per què els hi diuen   salta-roques a la gent de Peracalç.
  • Un cop sortim del camí per entrar a Peracalç, anem cap   a la dreta i agafem el primer carrer cap a l’esquerra que baixa cap a la font   i començem a pujar cap a les Escales de Peracalç per arribar al coll (1.070m)   trepitjant un antic empedrat digne d’admirar.

Arribant al coll de Peracalç afloren materials   ceràmics d’època ibèrica que no es troben associats a cap estructura. Però la   major concentració de ceràmica la trobem en l’abric de secció triangular i   planta rectangular que es troba als peus de la Geganta, on no només es troba   ceràmica ibèrica, sinó també ceràmica gris medieval i algun fragment de   ceràmica feta a mà.                                                                                                                                                                      Aquests assentament seria explicat pel fet de   ser una bona zona de pas, i per tant el jaciment ibèric podria haver   funcionat com a àrea de control de pas.                                                                                                                                              Tot i que la construcció de l’empedrat del   camí es medieval, el seu traçat és molt més antic. Hem de recordar que s’ha   utilitzat tradicionalment com a via de pas entre el Pallars Jussà i el   Sobirà, per salvar Collegats, fins que al s.XVII quan es va obrir un pas estable per a animals i persones   per Collegats .

  • Per als més intrèpids, podeu   arribar‐vos fins Al   PIC DE L’ÀLIGA o a La Geganta Adormida, tot deixant el camí empedrat,   abans d’arribar al Coll. Des d’aquest punt tindreu una panoràmica única, on   els voltors os sorprendran sortint dels vostres mateixos peus.
  • Tant si us   arribeu al Pic de l’Àliga com si no, aquest és un bon punt per reposar forces   i dinar, tot admirant el Pla de Corts i descobrint per primer cop el Cinquè   Llac, el Llac de Montcortés a la vostra esquerra. Des d’aquest punt també   podeu veure tot el recorregut que fareu cap a Peramea i fins i tot el que   fareu en la segona i tercera etapa.

El Pla de Corts   s’ubica al Nord de la Serra de Peracalç, amb l’estany de Montcortés com a   centre. Aquesta, juntament amb les Serres de Boumort i de Sant Gervàs,   constitueixen les Serres Interiors del Prepirineu, un conjunt de massissos   calcaris mesozoics. El Pla de Corts és l’únic passadís en sentit est-oest de   la comarca, que comunica les valls de La Noguera Pallaresa i del Flamisell a   uns 1.000m d’alçada. Aquí s’acaben les serralades prepirinenques i comencen   els contraforts del pic de Montsent del Pallars, de quasi 3.000 m d’alçada.   Situat enmig d’un sistema càrstic de gran rellevància té un medi agroforestal   d’una notable importància, amb espais aptes per a l’agricultura i la   ramaderia. Encara avui constitueix un mosaic de camps de cereals de secà,   farratge, pastures d’hivern i d’estiu i petits retalls forestals arbrats amb   quercínies i formacions arbustives. En definitiva, constitueix un medi   especialment apte per a l’hàbitat prehistòric.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      Aquestes contrades   prepirinenques comptaven, a partir de finals del Neolític, amb una densitat   important de poblament prehistòric, el testimoni més evident del qual són els   megàlits (dolmens) disseminats en aquesta relativament petita àrea: Dolmen de   Perauba, Cabana de Castellars d’en Pey , Cabana de la Mosquera…que   constitueixen, amb la resta de sepulcres dels pallars, un nucli característic   dins del megalitisme català.                                                              Ens els estudis   arqueològics duts a terme en el complex càrstic del Pla de Corts, es   recuperen abundants fragments de vasos de format gran, que semblen apuntar a   una funció especialitzada dels espais com a magatzems. Ens situem als inicis   de l’Edat del Bronze, aproximadament el moment en el que es construïa la   Cabana de Perauba, tot i  que d’altres   cavitats presenten materials del Neolític final-Calcolític, és a dir, més   antics ( aprox. uns 4.500 anys d’antiguitat), com eines fetes amb sílex i   punxons d’os.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   Es fa doncs evident la   riquesa tant paisatgística com a mode de recursos d’un indret com aquest, que   des de la Prehistòria fins ara ha mantingut un nínxol ecològic digne   d’admirar i de gaudir.

  • Passat el   coll de Peracalç anirem direcció a Corscastell pel camí empedrat que va   baixant, travessem una pista tot seguint el camí i passant pel sotabosc. En   època de bolets no deixeu de mirar si en trobeu algun, sense perdre les   línies de continuïtat grogues.
  • Sortim cap   a la pista que duu a Corscastell, sempre cap a la dreta. Durant tot el   recorregut trobareu marques de continuïtat groga i pals indicadors que no heu   de deixar de trobar. Després d’haver caminat per pista uns 30 min. tornarem a   trobar l’antic camí que seguirem uns 10 minuts fins a tornar a trobar una   pista que ens porta a Corscastell on podrem gaudir d’un roure centenari.
  • De   Corscastell sortim amb pista asfaltada, però a la primera corba es deixa per   agafar l’antic camí. Però pocs metres després tornem a agafar pista de terra,   però als pocs metres tornem a agafar un camí. Travessem una pista i tornem a   agafar el camí.
  • En aquest tram de Corscastell fins al trencall de Pujol   la Geganta Adormida et vigila durant tot l’itinerari i impressiona veure el   Congost de Collegats encara amb llum.

La Geganta Adormida no   és geganta ni està adormida però el sobrenom li escau de meravella. Està clar   que és una dona pels grans pits que té, i per la seva alçada, gairebé dos   quilòmetres i mig del cap fins als peus, és digne del qualificatiu gegantí.   De dormir no sabem si ho fa o no, però com que està ajaguda i no es mou és,   fàcil imaginar-s’ho. Així ho han fet, almenys, unes quantes generacions de   pallaresos des de temps immemorials fins avui, quan el sobrenom d’aquest   perfil de muntanya encara forma part de l’imaginari de bona part de la   població del Pallars. La Geganta Adormida és la silueta de la Serra de   Peracalç, vista des del nord, que per capricis de la natura s’ha anat   modelant fins assemblar-se al perfil d’una dama ajaguda boca per amunt. Per   veure-la cal imaginar-se el seu cap coincidint amb el rocam de l’est, mentre   que el cim de més alçada, el Tossal de l’Àliga, coincideix amb els pits. A   l’extrem de l’oest hi ha els peus, just per sobre el coll de Peracalç.

Des del punt de vista popular, les llegenda de la   Geganta Adormida explica que aquesta dona estirada, en cas que algún dia la   zona estigués en perill, aquesta es despertaría per defensar-lo, com va fer   contra els sarraïns.

  • Arribem en   un punt on hi ha hagut moviment de terres per fer basses de recollida   d’aigua, que ens fa difícil saber la continuïtat, però nosaltres hem de   continuar rectes fins que sortim a la carretera asfaltada que porta a Pujol.   Aleshores seguim la carretera cap a l’esquerra, però a pocs metres agafem la   pista de terra, per a uns altres pocs metres trobar el camí a l’esquerra.   Pujol es veu al fons a la dreta.
  • Sortim del camí per agafar una   nova pista de terra fins que trobem un trencall on hem de continuar cap a   l’esquerra, ja que cap a la dreta aniríem cap a Pujol. En aquest punt trobem la Creu del terme que és de l’any   1622, i té a la part del davant, la imatge del Crist i, al darrera, la de la   Mare de Déu.
  • Continuem la pista fins que arribem a un altre trencall   per on continuarem per l’esquerra. Al pròxim trencall continuarem cap a   l’esquerra fins que arribem a un altre trencall que continuarem cap a l’esquerra,   però si tenim temps ens podem arribar al dolmen   de la Mosquera que queda a 5 minuts, tot anant cap a la dreta.
  • A pocs metres, i ja   arribant a Peramea, passem pel costat d’una granja on podem gaudir de la raça   autòctona de l’ovella xisqueta. En aquest punt podem agafar la pista cap a la   dreta que és el camí més curt per arribar a Peramea, o podem optar per agafar   el de l’esquerra que ens permetrà  veure   la Font de Sant Cristòfol situada   en un marge de camí, en una paret d’uns 2,4m d’alçada que aguanta les terres   d’un prat de pastura. Aquí és on diu la gent del poble que hi havia l’antiga   església de Sant Cristòfol, de fet els murs on es troba la font són elements   constructius reutilitzats. De les quatre piques que hi ha, una és un sarcòfag   de pedra exempt de planta trapezoïdal de 2,03m de llargada. Els altres   recipients són més petits i poden ser ossaris o contenidors d’oli per a la   il·uminació del temple. Aquesta sarcòfag es podria datar entre els s.XII-XV.

L’Ovella   xisqueta, és l’ovella que trobem al pirineu català, i   concretament, en un 90% dels exemplars, als Pallars i l’Alta Ribagorça. És un   animal de mida petita –fet que li permet de sobreviure en les condicions   extremes  de la climatologia d’alta   muntanya- i que es caracteritza per la seva cara blanca amb taques negres   al  voltant dels ulls, morro i punta de   les orelles. La principal funció de la ovella xisqueta és la de criar corders   per la carn, tot i que últimament, se n’està comercialitzant la llana, que és   de molt alta qualitat. Durant l’estiu, les ovelles xisquetes, pasturen per   les zones més altes de les muntanyes per tal de trobar la millor herba.

    • Tot arribant a Peramea, trobem la torre dels Colomers és situada a la banda oposada d’on hi ha   el castell. Es pensa que feia de torre de guaita del castell i per tant es   podria datar cap els segles XII ó XIII. És una construcció de planta   circular, en l’actualitat solament es conserven restes dels murs, l’amplada   d’aquests ens fa pensar que tenia una alçada considerable. Des d’aquí es   contempla una vista magnífica del poble de Peramea, tot el Pla de Corts, la   Serra de Peracalç i les muntanyes que l’envolten.

Un cop som a la vila   closa de Peramea, el primer document   de la qual és del s.XI, podem   desplaçar-nos fins a la part més alta del poble on hi ha l’església i la Roca del Castell, on s’hi troben les restes del   castell, al qual s’hi pot accedir per un petit corriol. El castell data del s. XI, es relaciona amb la difusió de la petita noblesa   local desprès de l’any 1000. Actualment només en resten alguns panys de paret   situats vora la petita plataforma que s’estén per damunt de la roca.

Després de contemplar les restes del castell i la   magnífica vista que des d’allí es divisa, anem cap a l’església de Sant Cristòfol, que es troba just al peu de la   roca. Aquesta església guarda en el seu interior una talla romànica del s.XII   , la Mare de Déu del Remei, és una talla de fusta policromada d’uns 64 cm   d’alçada, Maria apareix asseguda amb el Nen a la falda. I és també on es   guarden les relíquies dels màrtirs sants, tres esquelets dels catorze mil   nens, que la tradició diu que són les restes dels infants assassinats pel rei   Herodes i que ara es veneren durant la missa el dia dels Sants Innocents, el   28 de desembre.

En temps de sequera, els pobles del Pla   de Corts treien en processó les relíquies dels Màrtisants (relíquies dels   Sants Innocents, que es guarden, tancades amb pany i clau, en un altar   lateral de l’església parroquial de Peramea) i les mullaven amb l’aigua de   l’estany perquè plogués.

“Segons la tradició, l’urna guarda les   relíquies de les criatures innocents assassinades per Herodes, quan aquest   dèspota perseguia el Nen Jesús. Es veneren un cop a l’any, el 28 de desembre,   festa dels Innocents.

A Peramea conten que les relíquies van   ser descobertes a Terra Santa pel comte de Pallars, que hi havia anat per les   Croades, i després, a la tornada de la guerra les va donar al poble. A   Peracalç, en canvi, asseguren que els ossos van ser descoberts a la muntanya de   Sant Aventí per un toro de casa Baro, que cada dia se n’anava a esgarrapar la   terra als caps d’un turonet.

Una altra llegenda satírica, molt popular   a la comarca, confirma l’origen pallarès de les relíquies. Conten que un any   de sequera ambdós pobles es van aplegar per demanar pluja. Després de resar i   de posar en remull les relíquies, la gent es va quedar a dinar vora l’estany.   Els salta-roques de Peracalç es van adonar que s’havien descuidat del vinagre   per amanir l’enciam. Un d’ells va lamentar”Qui sap què donaria per un porró   de vinagre”. Els enveiosos de Peramea ho van sentir i els van oferir un porró   de vinagre a canvi que ells els donessin les relíquies. I així ho van fer   sense pensar-s’ho gaire”.

FONT:   Pep Coll (Guia dels   indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà).

Segons   fonts orals de Peracalç, el que semblava un bon tracte pels de Peramea, no ho   era tant. Els de Peracalç sembla que es van treure “el mort de sobre”, mai   més ben dit, ja que cada dia li havien de fer llum amb oli, i era molt car   mantenir-ho en els temps que corrien.

El carrer Major i el carrer dels Arcs conserven els porxos   que emmarquen les edificacions de pedra amb acabats de fusta. Les teules   àrabsde les cases són vermelloses, ja que es van construir amb argila   local d’aquest to.

A la plaça es pot veure l’abeurador,   el safareig i una font. Al seu costat es conserva un gran om   declarat Arbre Monumental.

Peramea fou declarada Bé Cultural   d’Interès Nacional l’any 1985 pel seu valor històric. Actualment és un lloc   de visita obligada pel seu entramat urbanístic configurat com a vila closa.

L’era d’Ortega és la seu del grup cultural Lo   Vent de Port, i és un exemple d’arquitectura tradicional i d’unitat de producció   agrícola-ramadera a partir de l’estructura familiar. Agrupa al voltant de   l’era (espai central al descobert) on es feia la batuda, el paller, l’estisora   i els corrals. Des de l’Era s’organitzen les visites guiades que tenen una durada   mínima d’una hora i compren, per un costat, la mostra i la interpretació dels   espais públics, testimonis del seu passat medieval amb la roca del castell,   els carrers porxats, la presó, els portals d’accés, les cases senyorials,   l’església…etc. I per un altre costat es centra en els antics oficis   domèstics i artesanals pilars duna economia de subsistència, amb l’entrada a   la casa d’un veí del poble, on es reflecteix i es reforça de nou el concepte   d’unitat de producció a partir de l’estructura familiar amb aquests espais:   el Forn de pa, el Trull, el Celler i els calassos   (graners). Finalment es visita una Ferreria; ambdós escenaris vius de la   realitat quotidiana dels nostres padrins i repadrins.2,53 km (751 m), 0 h 53 min. Es troba un   pal indicador al lloc conegut com a l’Arreposador.

Espero que vingueu a gaudir del Cinquè Llac i dels seus camins històrics!

Read Full Post »

Camina El Cinquè Llac i descobriràs paisatges de gran bellesa, coneixeràs la història i la cultura local, gaudiràs de l’esport, delectaràs la gastronomia autòctona i et relaxaràs en cases de turisme rural.

El CinquèLlac és una ruta de senderisme al Pirineu de Lleida, de mitja muntanya que la fa possible a tot tipus d’afeccionats,que transcorre per les dues comarques del Pallars i per l’Alta Ribagorça, a través d´un itinerari senyalitzat dividit en 5 etapes.

Al llarg de més de 100 Km. el senderista anirà superant l´orografia canviant que ens ofereix la natura, tot gaudint d´una de les zones del Pirineu més desconegudes i alhora més sorprenents, tot descobrint el Llac de Montcortés, el Cinquè Llac.

El Llac s´anirà divisant des de diferents pics de la ruta com si fos una gota d´aigua, fins què en la última etapa ens el  trobarem de ple.

Tot caminant es gaudirà de racons desconeguts i s´observarà paisatges de gran bellesa, tot coneixent la riquesa gastronòmica de la zona, la geologia, la fauna, la flora,… i les arrels identitàries de la història i la cultura de la població local. Fent camí s´anirà aprenent que la zona ha estat habitada des de la prehistòria fins a l´actualitat. Trobarem dòlmens, vila closes, ponts i restes romàniques, bordes, masies,… i cabanes de pastor. Aquests últims són exemples d’arquitectura en pedra seca, un ric tresor de la nostra història, com també ho són els camins transcorreguts, camins de pastors.

Al llarg del camí anirem veient com s´ha anat humanitzant el paisatge fins arribar a descobrir el Cinquè Llac, el Llac de Montcortés.

La gestió d’aquest producte turístic, El Cinquè Llac, ha fet que ens uníssim els allotjaments precursors de la ruta (Fonda Fasersia de La Pobla de Segur, Casa Parramon de Peramea, Casa Macianet de Beranui, Casa Batlle de les Iglèsies, Casa Leonardo de Senterada i Casa Churchill de Claverol) i l’agència comercialitzadora del producte (Pirineu Emoció de La Pobla de Segur) i hem creat l’Associació Marques de Pastor, amb l’objectiu de:

  • Crear activitat econòmica i turística.
  • Recuperar i transmetre valors patrimonials i etnogràfics.
  • Promocionar els productors locals tant agroalimentaris com artesanals.
  • i valoritzar els antics camins i crear productes turístics responsables i sostenible.
    En aquests moments hem acabat de netejar els camins i s’està treballant amb la senyalització, tot gràcies a l’aportació i entusiame del Consell Comarcal del Pallars Jussà, i l’acceptació del projecte per part dels Ajuntaments implicats.

Durant el proper mes acabarem d’enllestir la web www.elcinquellac.com on podran trobar tota la informació sobre les etapes, perfils, distàncies, … .

La primera promoció de la ruta del Cinquè Llac la farem aquest proper cap de setmana del 11 i 13 de novembre al Saló de Senderisme Trek&Walk de Barcelona, a l’espai promocional de l’IDAPA que s’inclou dins l’estand genèric organitzat per la Marca Pirineus. Allí us esperem per qualsevol qüestió que tingueu.

Camina el Pirineu fent turisme rural i descobriràs el Cinquè Llac!

Aquesta primavera 2012 us esperem caminant al Pirineu!

Read Full Post »