Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Festes i tradicions’ Category

Els propers 17 i 18 de novembre, la població de Salàs de Pallars torna a celebrar una nova edició de la diada de record de l’antiga fira de bestiar de peu rodó. Durant aquests dos dies, diferents elements evocadors de l’època en que aquesta era considerada com la més gran de Catalunya en quant a compravenda d’animals de peu rodó (sobretot mules i matxos), tornaran a transportar al visitant a una època ja desapareguda.
Aquest any, a més, es vol ressaltar la figura de les trementinaires, unes dones moltes vegades tractades com a bruixes o metzineres que destil·laven la resina de pi roig o d’avet per fer aiguarràs i pegats, que feien servir per guarir cops, luxacions, picades, úlceres, etc., i que quan arribava la tardor anaven de fira en fira per oferir els seus productes. Per aquest motiu es realitzaran tallers de saquets medicinals pels més petits durant el diumenge.
Les activitats de la fira començaran amb un jornada de transferència tecnològica amb una demostració pràctica de treballs del camp amb tracció animal, durant el matí, que es complementarà durant la tarda amb una conferència sobre el present i el futur de la tracció animal, impartida per Alfred Ferrís Garcia. A la nit, el músic Joan Altarriba amenitzarà el cafè Salón amb un lluït ball.
Diumenge començarà amb un esmorzar típic de la fira de Salàs i continuarà amb el sempre esperat cabaret. En finalitzar les sessions de music-hall començarà una cercavila amb la mulassa i els cavallets de Salàs que mostraran el ball de “lo Sobrany”.
Al finalitzar aquesta es representarà l’obra teatral “la venda del sobrany” de Pep Coll, sobre el tracte de compravenda d’animals a la fira. Durant tot el matí hi haurà ambientació teatral de fira, mostra de ruc català i cavalls, taller de trementinaires, i jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (CIAC), o es podrà veure l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”, sobre l’emigració pallaresa a Argentina a principis del segle XX, i a les diferents botigues museu, a on, en una de les quals, s’oferirà un tast de Ratafia dels Raiers.
Al migdia, al pati del CIAC (antigues escoles), hi haurà un dinar popular a base d’un típic “asado argentino” que si bé no
coincideix amb un àpat de Fira, és un vincle gastronòmic. Per finalitzar, durant la tarda, concert de dixieland al cafè Salon.
Aquest any es torna a fer el tercer concurs de ratafia de nous a més de mercat de productes agroalimentaris i artesanals.
Programa provisional (consulteu programa de mà)
DISSABTE, 17
-A partir de les 10,00 h., Jornada de transferència tecnològica: “Present i futur de la tracció animal”. Demostració de feines del camp al tros del Palacín, a càrrec d’Alfred Ferris.
-A les 16,30 h. “Present i futur de la tracció animal”, sessió teòrica dins la Jornada de Transferència Tecnològica, al Casal de la Gent Gran.
-A les 22,30 h., Lluït ball de nit amb Joan Altarriba, al Cafè Salon.
DIUMENGE, 18
-De 9,00 a 10,30 h. Esmorzar de Fira, al Cafè Salon.
-A les 11,30 i 12,30 h. Cabaret, al Cafè Salon.
-A partir de les 10,30 h., Exposició de rucs i cavalls al Firal, ambientació teatral pels carrers, obertura d’espais de fira (cases típiques i eres de fira) per part de diversos particulars, jornada de portes obertes a l’exposició “del Pirineu a la Pampa”, al CIAC i a les diferents botigues-museu (amb tast de ratafia dels Raiers al bar-museu).

Un deixo un vídeo de presentació de l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”:

-A les 12,30 h., Cercavila amb “lo Sobrany” i els cavallets de Salàs. Sortida d’una era del Firal i arribada a la plaça del Mercat. Mostra del ball de “lo Sobrany”. Posteriorment, sortida de la mulassa fins a l’era on es representarà “la venda del Sobrany” per part de la companyia teatral A Galet.
-A les 14,30 h. Dinar de germanor. “Asado argentino” en commemoració a l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”, al pati del CIAC.(compra de tíquets a l’Ajuntament i al Casal Sant Pere abans del dia 12 de novembre. Més informació 973676003)
-A les 17,30 h. Tarda de taverna amb The Foggy Dixie, al Cafè Salon.

A més, durant el matí de diumenge mercat de productes agroalimentaris i artesanals, i taller de Trementinaires, a la Pista.

Anuncis

Read Full Post »

La concreció del Projecte Boer ha permés, entre d’altres coses, la transformació de l’antiga fira de bestiar en una diada de record, on l’exposició d’animals conviu amb la recuperació de la memòria històrica, revivint els espais arquitectònics, les històries i llegendes, la gastronomia, la música, les imatges, els personatges, les situacions, … i on els elements simbòlics es transformen en elements festius.La col·laboració desinteresada d’alguns propietaris de les antigues eres o cafès, que les han cedit altruísticament, dels restauradors locals que han tornat a recuperar les menges, de particulars que han aportat idees i esforços en la fabricació de icones firaires, han fet possible que s’hagi desenvolupant amb èxit, fins al moment, les diferents edicions de la Diada de Rememoració de la Fira de Salàs.

2005. Primera Diada de Rememoració de la Fira de Salàs. 12 i 13 de novembre de 2005Diada 2005

2006. Segona Diada de Rememoració. 11 i 12 de novembre de 2006
Diada 2006
Diada 2006

2007 Tercera Diada. 10 i 11 de novembre de 2007
Diada 2007


L’edició d’enguany.

12 i 13 de novembre de 2011

La Diada de Rememoració de la Fira de Salàs.

Antecedents

La fira de bestiar de peu rodó que se celebrava a Salàs fins les acaballes dels anys 60 estava considerada com la primera de Catalunya i una de les primeres de la Península en quant al volum de compravenda de mules. La mecanització del camp va fer que aquesta desaparegués després de quasi 600 anys d’activitat. A finals del segle XX la Fira va esdevenir merament presencial, amb exposició de cavalls i eqües sense transaccions econòmiques directes, restant com una vella glòria del passat.

Al segle XXI l’Ajuntament de Salàs, dins un ampli projecte de dinamització cultural de la població (Projecte Boer),  ha apostat per transformar l’antiga fira de bestiar en una diada, on a més d’exposar animals de peu rodó (aquesta edició estarà basada bàsicament en el ruc o guarà català) l’ambient que s’hi respiri faci reviure la memòria històrica dels temps passats, obrint els antics espais tancats des de fa més de 40 anys, recordant les escenes firals, com el tracte o les artistes dels cafès, assaborint el menjar típic i participant en els actes que recorden l’antiga fira.

Salàs de Pallars, mitjançant la seva diada de rememoració de la fira, proposa al visitant un viatge al passat immediat de la història recent del Pallars, en particular, i del Pirineu, en general.

7a. diada de rememoració de la Fira de Salàs.
Salàs de Pallars 12 i 13 de novembre de 2011.
Homenatge a Ramon Oromí.

Els propers 12 i 13 de novembre, la població de Salàs de Pallars torna a celebrar una nova edició de la diada de record de l’antiga fira de bestiar de peu rodó. Durant aquests dos dies, diferents elements evocadors de l’època en que aquesta era considerada com la més gran de Catalunya en quant a transaccions d’animals de peu rodó (sobretot mules i matxos), tornaran a transportar al visitant a una època ja desapareguda.

Aquest any, a més, es vol homenatjar la figura de Ramon Oromí, un salassenc que l’any 1916 va participar als Jocs Florals de Lleida amb l’obra “la Fira de Salàs”, amb uns fragments del text que seran publicats juntament amb el programa de mà. En aquest, l’autor relata, de manera realista i detallada, tot el bullici que comportava preparar i desenvolupar una fira que durava deu dies, fotografiant, literalment parlant, les escenes quotidianes i coloristes més insospitades.

Com d’altres anys, el dia fort de la fira continuarà sent el diumenge. Malgrat tot, i gràcies a la col·laboració de L’Escola de les Padrines i dins el marc del curs de tracció animal, el dissabte es podrà veure una demostració de feines del camp amb animals a partir de les 10 del matí al tros del Palacín (enfront les piscines) i s’organitzarà un dinar popular a base d’agricultura ecològica.

Diumenge començarà amb un esmorzar típic de la fira de Salàs, on els espinacs eren els protagonistes, per continuar, a les 11 del matí amb el cabaret al Cafè Salon. En finalitzar les sessions de music-hall començarà una cercavila amb la mulassa i els cavallets de Salàs que mostraran el ball de “lo Sobrany”. Al finalitzar aquesta es representarà l’obra teatral “la venda del sobrany”, sobre el tracte de compravenda d’animals a la fira. Per finalitzar, durant la tarda, concert de jazz al cafè Salon.

Cal recordar que aquest any es torna a fer el segon concurs de ratafia de nous, i hi tornarà a haver ambientació teatral pels carrers de la vila amenitzada per la companyia teatral A Galet, així com una petita mostra de ruc català i cavalls al firal a més de mercat de productes agroalimentaris i artesanals. Tanmateix alguns particulars obriran les eres de fira perquè el visitant pugui copsar la importància que va tenir la fira i al portal de Casa Llari (carrer Sant Pere) hi haurà una exposició de textos sobre la fira.

Programa de la 7a. diada de rememoració de la fira de Salàs:

DISSABTE, 12
A partir de les 10,00 h., mostra de feines del camp amb animals dins el curs de Tracció Animal organitzat per l’Escola de les Padrines, al tros del Palacín (enfront de les piscines).
A les 14,00 h., Dinar popular de l’Escola de les Padrines a base d’agricultura ecològica, a l’Era de’n Balust (antic bar l’Era).
A les 16,00 h., Sessió teòrica sobre tracció animal i feines del camp, a l’Era d’en Balust.
A les 18,00 h., Balls amb música tradicional amb Sants & Fot, a la plaça del Mercat.
A les 22,00 h., Lluït ball de nit amb Joan Altarriba, al Cafè Salon.

DIUMENGE, 13
De 9,00 a 10,30 h. Esmorzar de Fira, al Cafè Salon.
D’11,00 a 13, 30 h. Cabaret, al Cafè Salon.
A partir de les 11,00, Exposició de rucs i cavalls al Firal, ambientació teatral pels carrers i obertura d’espais de fira (cases típiques i eres de fira) per part de diversos propietaris particulars.
A les 12,30, entrega dels premis del segon concurs de ratafia, al Cafè Salon.
A les 12,35, Cercavila amb “lo Sobrany” i els cavallets de Salàs. Sortida de l’era del Prim i arribada a la plaça a on s’obsequiarà als visitants amb el ball de la mulassa. Posteriorment, sortida de la mulassa fins a l’escenari situat a l’era de Mauri on es representarà “la venda del Sobrany” per part de la companyia teatral A Galet.
17,30 h. Tarda de taverna amb la Xaranga Blu, al Cafè Salon.

Descarrega’t el díptic

Read Full Post »

 

Una de les festes més engrescadores de l’estiu al Pallars és, sens dubte, el multitudinari punt de trobada a la Festa Major de Senterada.

  Amb una programació molt complerta que inclou balls de festa major, dissabte amb la reconeguda VELVET ORQUESTA formada per 9 componets que compta amb un variat repertori, meticulosament escollit, on hi trovem una gran varietat de ritmes ideals per a el lluïment dels amants del ball i els éxits actuals pels més joves, nits de concerts amb l’actuació de tres grups de música de prestigi com The Papa’s and the Popo’s, La Terrasseta de Preixens i el DJ Vettel i els Paelleros que faràn que la nit del diumenge sigui única al Pallars combinant les versions, la rumba, l’ska, el pop i rock cançons de festa major amb èxits nacionals i internacionals acuradament escollits i especialment dirigits al públic més jove i marxós. Dilluns actuarà el grup Agustí i els seus teclats amb la festa més divertida de la contrada.

Cal destacar també la XV edició del “Teknival” de Senterada, organitzat per l’ACAT un festival de música electrònica que es desenvolpa al aire lliure, i on i fan cap els millors Dj’s del pirineu.

Com és tradició també es durà a terme les Havaneres al recinte del Club Flamisell, amb el grup “Marinada” on com cada any hi haurà rom cremat per a tothom.

En el marc de la festa major també es desenvoluparàn moltes activitats per a la canalla, concursos de tennis taula, futbolí, parxís, gimcames, pastissos, tallers… Enguany com a novetat es desenvoluparà el torneig de vòlei,  el Pallars Poker Tour, també es celebràra la XXXIII edició de Curses de Natació, la XXV edició de l’Escalada Ciclista a la Vall Fosca, la XI Cursa Popular, ballada de sardanes, entre altres esdeveniments.

PROGRAMA D’ACTES

DIJOUS 11 d’Agost – DESFILADA ladiéguez
16.00h Inici campionats: Botifarra, Futbolí, Parxís i Tennis taula
23.00h Desfilada de la colecció “JINGLE JANGLE JUNGLE”
de ladiéguez Lloc: Club Flamisell d’Esports i Lleure

DIVENDRES 12 d’Agost – TEKNIVAL 
20.00h OPERACIÓ SENTERADA + Bingo Pallarès
01.00h XV TEKNIVAL ACAT

DISSABTE 13 d’Agost – HAVANERES + ORQUESTA + DISCOMÒBIL FINS QUE SURTI EL SOL
10.00h XI Cursa Popular. Inscripcions: Club Flamisell Sortida: Poliesportiu
17.00h Castells Inflables, cucanyes i xocolatada
20.00h Cercavila i Concurs de balcons
23.30h Cantada d’Havaneres i rom cremat per a tothom amb el grup MARINADA
01.30h Gran ball de nit amb la magnífica orquestra de 9 componets:
VELVET ORQUESTA www.velvetorquesta.com i fins que surti el sol espectacular DISCOMÒBIL per ballarels temes més actuals i comercials.
(Hi haurà servei del Bus de la Festa amb sortida des de la Pobla de Segur a les 01.00 i tornada a les 3.30 i 5.30)

DIUMENGE 14 d’Agost – NIT JOVE!
12.00h XXV Escalada Ciclista a la Vall Fosca Senterada-Cabdella
17.30h Partits de Futbol: Senterada vs. Pobleta
17.35h PALLARS POKER TOUR (inscripcions: Club Flamisell)
19.00h 3×3 volei (inscripcions: Club Flamisell)
22.00h Madrid-Barça amb Pantalla Gegant Lloc: Club Flamisell d’Esports i lleure
01.00h Gran nit de Concerts amb els grups:
THE PAPA’S AND THE POPO’S www.facebook.com/elspopos
+ LA TERRASSETA DE PREIXENS www.facebook.com/terrasset​adepreixens + DJ VETTEL i els PAELLEROS (rumbeta de la bona)

DILLUNS 15 d’Agost – TRADICIÓ
12.00h Missa cantada
13.00h XXXIII Curses de Natació Lloc: Club Flamisell
18.00h Ballada de Sardanes i vermouth Lloc: Plaça del Doctor Farrando
19.30h Concursos de truites, pastissos i hortalisses
20.00h i 23.00h Gran ball de tarda i nit amb:
AGUSTÍ I ELS SEUS TECLATS
22.00h Sopar Popular

LA COMISSIÓ DE FESTES DE SENTERADA ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR EL PROGRAMA DE FESTES

Read Full Post »

La paraula rai ve del llatí “ratis” que significa “balsa” en castellà. La terminologia ve per tant de molt antic, ja que en temps dels romans a la península ibèrica ja es donava cert transport de fusta pels rius.

Ens trobem davant d’un ofici, el de raier, que ve de lluny.  El transport fluvial de fusta.
La fusta ha estat i encara és un dels materials més importants utilitzats per a la construcció, i durant el creixement de les ciutats i els pobles  al llarg dels segles ha esdevingut matèria primera i necessària. Els raiers la transportaven lligada i fent-ne alhora embarcació. Eren els únics mariners d’aigua dolça que estrenaven embarcació cada cop que viatjaven riu avall. La demanda de certa fusta o bigues  feia que els nostres raiers pallaresos viatgessin pel Noguera Pallaresa fins al port fluvial de destí de la mercaderia: la Pobla de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida, Tortosa i Amposta principalment.
La fusta era seleccionada en origen als boscos pirinencs i era l’empresari fustaire de la zona qui endegava l’aventura del raier: els picadors talaven els boscos seleccionats i arrendats al terme municipal o als seus propietaris prèviament, els tiradors ajudats de les mules i els matxos duien els troncs fins a l’aigua (o bé barrancs a l’alta muntanya o bé als trams navegables dels rius), i els raiers empenyien la fusta riu avall barranquejant (ajudats de la ganxa, l’eina per excel·lència del raier, empenyien la fusta o les bigues des de la riba del barranc o del riu si no era navegable) i muntaven el rai per portar-lo al seu destí, ja fos per construcció civil a la capital del Segrià quan creixia exorbitantment a la primera meitat  del segle XIX, o bé per a ús militar per a fer vaixells de guerra al segle XVIII.

Trobem els primers textos de raiers catalans a les ribes del Noguera Pallaresa en una època un tant moderna gràcies a Francisco de Zamora i al seu llibre “Diario de los viajes  hechos por Cataluña” de la segona meitat del segle XVIII, tot i que l’ofici venia fent-se des d’uns segles abans, ja que trobem testimonis escrits del transport de fusta pel riu Tajo de finals del segle XV i no és doncs estrany que el transport fluvial de fusta també es donés en altres conques fluvials de la península a més  de la nostra Noguera Pallaresa.

Era en aquella època gloriosa del segle XVIII en  que molts dels arbres tallats a muntanya (avets i sobretot pins negres)  i esdevinguts rais passarien a conformar galions per a l’armada espanyola, com bé reflecteix Jacint Verdaguer al seu poema “Cançó del Raier” que un cop musicat l’any 1919 pel mossèn Tàpies ha esdevingut l’himne de la nostra associació : “de les bigues que he enraiades se’n farien galions, galions per les armades de deu regnes i nacions” (setè vers del poema publicat a l’obra “Pàtria” del 1888).  Devien ser els mateixos raiers de La Pobla de Segur i El Pont de Claverol que duien els rais fins al mar per a què els vaixell portessin els troncs i les bigues fins a les drassanes de València o fins i tot Cadis. Imagineu la vida d’un pi negre des dels boscos de la Vall d’Aran fins a Cadis per acabar esfonsat en una batalla naval contra anglesos o portuguesos al bell mig de l’Atlàntic.

I en aquesta època del segle XVIII  i curiosament durant la davallada de l’ofici, principis del segle XX,  seria quan més feina i treball tingueren els raiers de la Noguera Pallaresa. A principis de segle XX es començaren a construir preses i salts d’aigua per aprofitament hidràulic i posterior obtenció d’energia elèctrica, i aquests salts d’aigua impedien el transport de la fusta pel riu, lliure d’obstacles fins aquells anys, i al mateix temps i paradoxalment la construcció d’aquestes preses eren sol·lícites de fusta per a la seva execució. En trobem exemples com la presa de Talarn a l’embassament de Sant Antoni, construïda durant les tres primeres dècades del segle, que augmentà el volum de treball dels raiers i al mateix temps impedí que els rais baixessin pel Noguera Pallaresa un cop acabats els treballs de construcció. Els raiers havien de desfer els rais per superar la caiguda d’uns 40 metres i tornar-los a muntar per continuar riu avall.

Eren doncs els raiers els qui transportaven la fusta per encàrrec dels boscos pirinencs fins al port fluvial de destí (Balaguer, Lleida, Tortosa, o fins i tot fins al mar). Els picadors, en origen, talaven els pins o avets seleccionats i amb ajuda dels tiradors, els destres conductors de matxos i mules, conduïen la fusa fins a la riba dels rius o bé dels barrancs. Entrava aquí l’experiència dels raiers a l’hora de barranquejar la fusta pels rius d’alta muntanya:  amb l’ajuda de la seva ganxa movien els troncs des de la riba del riu fins que el corrent de l’aigua i l’amplitud del riu pogués dur els troncs o bé bigues  fins a l’emplaçament conegut com enraiador, un lloc on podien treure de l’aigua la fusta per acabar d’esquadrejar-la i posar-la en ordre per muntar els rais.

En tenim testimoni gràfic gràcies a un altre fill insigne de la Pobla de Segur, en Ceferí Rocafort. Va néixer a La Pobla de Segur el sis de setembre de 1872 i l’abandonà tot just acabats els primers estudis per anar a ampliar-los a Barcelona, però en els seus anys de joventut i gràcies a formar part del Centre Excursionista de Catalunya retornà als Pallars més d’un cop i ens deixà una gran obra, tant pel seu sentit sociològic com per la bella escriptura, anomenada “Excursions pel Pirineu i el pla de Lleida”, un recull d’escrits seleccionats de la seva obra. En aquest recull trobem el capítol 13, “Els Rayers. Transports fluvials de la fusta en les comarques lleydatanes”, una acurada explicació de l’antic ofici viscut en aquells anys. Al mateix temps conservem fotografies de l’esplèndid reportatge que va fer en Ceferí Rocafort per al Centre Excursionista de Catalunya i podem veure avui com es treballava a principis del segle XX.

Pocs anys més tard de les excursions d’en Ceferí Rocafort, cap a les primeres dècades del segle XX,  la feina de raier als Pallars i a la Noguera Pallaresa començà la davallada. Tot començava a canviar amb l’arribada de la llum i la construcció de les preses hidroelèctriques. La construcció de carreteres per fer arribar la maquinària necessària per a les preses, i l’arribada de camions de gran tonatge, feren canviar el transport fluvial pel transport per carretera, que abaratia costos i estalviava temps als empresaris fustaires.

Així doncs és per la pèrdua d’un ofici d’una gran importància a les nostres contrades  que ha esdevingut l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol.

M´´es informaci´´o a: http://www.elsraiers.cat

Us adjunto el programa esperant que sigui del vostre inter“es.

Read Full Post »