Aquest diumenge 29 d’abril us fem descobrir el dolmen de la Casa Encantada amb guiatge.
El Dolmen de la Casa Encantada és un dels dolmens més ben conservats, ja que guarda totes les pedres en el seu lloc originari, té forma trapezoidal i encara avui en dia conserva restes del túmul.
El Dolmen de la Casa Encantada juntament amb el del Mas Pallarès, varen ser els dos primers dolmens publicats de Catalunya el 1872, de la mà de Moner i Siscart, quan encara es pensava que eren construccions fetes pels druides. Tot seguit us cito les paraules de Moner i Sicart:
” El hueco ó receptáculo de estas piedras, parece haber tenido dos destinos: El de altar para sacrificio de las víctimas y el sepulcro de algun personaje de la antigüedad. Porque todavía se descubren en la piedra horizontal, los surcos por donde debía correr la sangre de las víctimas: Porque su figura parece sepulcral, su puesto el destrozo de los cadáveres.
Allí, sobre estas antiguas piedras, los antiguos druidas hicieron sacrificios; …; sacrificios consistentes en dos toros blancos, seguidos de una víctima humana, por medio de un puñal de oro verificados por el sacerdote al pié colocado en un triángulo de bronce, con vestido descompuesto y tendida cabellera.”
Moner de Siscart va quedar tan impressionat que fins i tot els hi va dedicar un poema que tot seguit us cito:
“Á los
Monumentos druidicos
de Piñana
No muy lejos de Piñana
En una agreste colina
Que domina
Toda la comarca en paz.
Horribles se ven monumentos
Entre lugares alzados
De vegetales cercados,
De un extenso robredal.
Allí del mundo dejado,
Vagan sombras presurosas
Horrorosas,
Paganismo corruptor.
Y siempre fatal ruido,
Del siglo turba su calma,
Que ellas tan solo en el alma
Sufren satánico ardor.
Allí busca el viajero,
Con puro y muy triste anhelo
Un recuerdo
Que hiela su corazon,
Y vertiendo mudo llanto
En montaña solitaria
Alza á Dios triste plegaria
Para olvidar su horror
Que en aquellas soledades
Faltan coronas de rosas
Aromosas
En la frente virginal;
Solo se encuentra una vana
Voz que vá !ah! publicando
Y triste vá resonando
Como un canto funeral.
Los sacrificios humanos
En esta Roca encantada
la mirada
Nunca podrá ya ver.
Que el nuevo y el mundo ancianos
Odiando esta ara maldita
Solo la imagen bendita
Piden del Eterno ser.
J.M.Moner.”
Es tracta d’un sepulcre de cambra pirinaica de llosa rebaixada, realitzat amb lloses de conglomerat olocènic, que fa que tingui una degradació més paulatina que la roca calcària i per tant una millor conservació. Es compon de dues grans lloses laterals, una de capçalera ben encaixada i una llosa d’entrada rebaixada que només tanca la tercera part
de l’entrada deixant una obertura lateral transitable. La cambra es troba al centre d’un túmul bastant deteriorat, que mesura 12 metres de diàmetre, fet de pedra i terra. El túmul encara cobreix gran part de les lloses.
Un dels grans problemes d’aquest dolmen és la manca de troballes degut al seu primerenc descobriment fruit del seu destacament en el paisatge, i per tant al llarg de tots aquests anys ha estat expoliat, i un altre problema és el d’haver estat utilitzat com a cabana de pastor que fa que es trobi la seva estratigrafia bastant remoguda.
Molts dels megàlits estan envoltats de llegendes que fan que el poble cregui que els dolmens estan relacionats amb gegants d´estatura enorme. Sobretot abunda la llegenda segons la qual es creu que els dolmens eren la casa d’un gegant, i aquest és el cas de la Casa Encantada. Es parla d’una enorme geganta que en les seves correries no parava de filar, i portava a sobre les lloses que formaven el monument megalític: una a sobre el cap, les altres dos una sota cada braç i la quarta a l´esquena. Quan es feia de nit es sentava i ja li quedava feta la casa. Si li oferien allotjament, no l´aceptava dient:
“Casa mía, Cama mía” o bé “Casa mía, per pobre que sía”.
Un dia, al passar pel punt indicant se li va fer de nit, preparà la casa, però durant la nit morí, i allí quedà la seva casa i la seva propietària enterrada en el seu interior.
Aquesta llegenda està recollida per AMADES,J. (1941),pp.120-121.
“A Pinyana asseguren que es tracta d’una “encantada” de l´Estany Obert, un lloc molt pintoresc del barranc de Pinyana, habitat per encantades i bruixots. Una nit, aquesta geganta va sortir del torrent en direcció a la serra, amb una enorme pedra sobre el cap, dues sota de cada aixella i una altra per davantal. I tot això sense deixar de filar amb una filosa i el fus. Arribà extenuada al capdamunt de la carena i morí.
Segons la versió de Sarroca, es tracta d’una encantada, una bruixota vagabunda que anava per aquests mons de Déu, carregada amb tres grans canteres. Una tarda, a posta de sol, va passar per davant de la borda de Torres de Sarroca. En veure-la carregada com un ruc, li van oferir allotjament. Ella però el rebutjà, tot exclamant:
-Casa meua, jaça meua!
I prosseguí costes amunt amb un pam de llengua. Va arribar tan afatxada al fil de la serra que les cames li van fer figa i morí d’esgotament”
Aquesta llegenda ha estat recollida pel Pep Coll (1986). Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Llibres del Mall. Barcelona.
| Ruta |
Cadolla – dolmen Casa Encantada |
| Distancia |
4.494 km |
| Durada |
Mig dia |
| Temps marxa |
2h 45min |
| Ascens acumulat |
474 m |
| Desnivell acumulat |
474 m |
| Nens |
A partir del 9-10 anys |
| Descripció |
Aquesta ruta comença al nucli de Cadolla per enfilar-nos per entre senderons i pistes al Pla de Comillini. Des d’aquest altiplà privilegiat podrem observarla Serralada del Pirineu i el dolmen denominat “La Casa Encantada”.El retorn es proposa per la població de Pinyana, enclau dela Ribagorça on hi encara hi algunes famílies temporalment, tot vetllant el poblet i els senders d’accés al dolmen. |
| Observacions |
Guia:LA PETJADA(Judith Mira 620.81.61.84) |
| Punt trobada |
A les 09:30 al poble de Naens |
| Recomanacions |
| Mapa |
 |
| Perfil |
 |
Disfruteu tot caminant de les nostres llegendes!
Read Full Post »
2. Abans d’arribar al barranc, uns 15 metres aproximadament, podem agafar un camí senyalitzat per un pedró sota un petit roure. Aquest camí, no gaire visible, està senyalitzat amb pedrons fins dalt la petita tartera roja. Un cop dalt, el camí és més visible i ens acosta al riu Roi. Més endavant trobem uns pals metàl·lics que ens ajuden a enfilar-nos fins al pont Aubacs/Obacs. Travessem el pont i seguim el camí fins a Oveix.
Casa Leonardo 