Pels volts de Sant Miquel de setembre, el dia 29, és la diada que assenyala el final de l’estiu, i marca la baixada dels ramats de la muntanya.
Per Sant Miquel es deixa la muntanya i és el moment de triar i comptar els ramats.
A principis d’estiu vàrem parlar de marcar i xollar el ramat per poder barrejar-lo amb el de diferents propietaris per formar la gran ramada estival, i pujar a la muntanya, ara toca triar, és a dir separar el bestiar de cada amo.
La tria congrega a la muntanya, en un lloc determinat per la tradició, els amos i pastors dels diferents ramats que conformen la gran ramada estival. És un dia de festa no excempt d’inquietud, ja que és el dia d’avaluar com ha anat l’estiu, si hi són totes i si estan sanes.
Alhora de fer la tria serà de gran utilitat les marques de pega o de pintura fetes al llom de les ovelles, i així no és difícil identificar les ovelles de cada casa. Si la marca no es llegeix prou bé, llavors decideix el senyal d’orella.
El dia de triar es munten les pletes de fusta que facin falta per tancar el bestiar ja triat.
La manera com s’ha fet sempre és mitjançant el ganxo i sense preferència. Hi participen amos, parents, pastors i mossos de la casa. S’agafa la primera ovella que vingui a tomb i es canta el nom de la casa: si el ramader hi és, la va a buscar i se l’endú cap a la seva pleta aixecant-li una pota del darrera i empenyent; si no hi és, es deixa anar i es continua la tria. 
Però les modernes mànegues de triar estalvien molt de temps i permeten fer, en unes quantes hores, el que el ganxo portaria tot un dia. Les ovelles són obligades a passar en fila pel passadís, i els ramaders, quan veuen que una duu la marca de la casa, li obren la portella al davant i la fan passar al seu tancat.
Quan cada ramat es troba tancat en una pleta diferent, ve el moment de comptar el bestiar. És el moment de fer balanç de l’estiu, i en el cas que s’hagi perdut bestiar, el pastor ha de donar explicacions.
La manera de comptar també té la seva història. Amb la pleta entreoberta es va fent sortir les ovelles, d’una en una, a pas comptador. Qui compta, generalment l’amo, va tocant el llom de cada animal que surt i compta en silenci. Cada cinquanta ovelles, però, crida cinquanta!, ben alt. En algunes contrades crida croca! I aleshores el pastor fa una osca o croca amb el ganivet en qualsevol arreglat per a l’ocasió. Per cada deu de més, hi fa una X; per cada cinc, una V; i, per cada una, una I. D’aquesta manera, molts pastors portaven grafiat en el bastó el nombre de caps del ramat que guardaven.
Així el dia de triar és un dia de festa, i l’amo que havia fet les ovelles més bones convidava al pastor a casa seva i li donava un lloc preferent a taula.
Ahir, dia 28 de setembre, es va fer la tria i recompte a Erta, d’on són les fotografies i el vídeo. Però encara sou a temps de veure l’espectacle muntanyenc al triador de Llessui aquest dissabte 1 d’octubre, i si voleu de forma guiada.
Arribats els primers dies d’octubre es celebren moltes fires ramaderes com la de La Pobleta de Bellveí (1 i 2 d’octubre). Les fires servien perquè els ramaders puguessin vendre el rebuig, llogar els pastors i proveïr-se d’esquelles. En aquestes fires, també s’acostumaven a arreglar els comptes de l’estiu amb el conllogaire, l’arrendador o la junta dels herbaatges muntanyencs.
La importància que van tenir les vides en la vida social i econòmica del món ramader va ser enorme i s’ha perdut del tot. Avui són una sombra del que van ser, però almenys continuen existint.
Aquest any al programa de la Fira de la Pobleta de Bellveí podreu trobar-hi moltes activitats interessants, us hi esperem !
Casa Leonardo 