El cinquè Llac és un producte de senderisme responsable i sostenible de mitja muntanya que transcorre per tres comarques: Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça, que es duu a terme en 5 etapes.
En aquests moments estem fent els GPS de cada etapa perquè a partir de la primavera tots vingueu a camina’l.
Avui us explico la primera jornada que hem realitzat, aquest dilluns dia 9 de gener de 2.012, sense ser massa tècnics, només perquè tingueu una idea de la meravella de paisatge del qual podreu gaudir. D’aquí uns dies us passaré totes les dades tècniques.
1ra etapa: De La Pobla de Segur a Peramea (uns 21Km) “Descobrint la història del Pla de Corts”
- 0,97 km (530 m), 0 h 14 min .Sortint des de l’Ajuntament de La pobla d Segur,es puja Av.Verdaguer per agafar la N‐260, direcció Sort, fins arribar al Torrent de Vallcarca, on hi ha una àrea de descans i s’abandona la carretera. En aquest punt és on comença el camí vell de Montsó, però comença amb pocs metres de pista en mal estat, deixant a l’esquerra el barranc de Vallcarca.
- Uns metres més endavant es deixa una pista que planeja a l’esquerra i es troba el primer pal indicador de la ruta, a l’inici d’una altra pista forestal que puja en direcció nord (km 1,15, 530 m, 0 h 17 min). Poc després, en accedir a un petit planell, es pren un camí de l’esquerra (NO) que s’enfila pel bosc.
- 1,48 km (588 m), 0 h 25 min. Quan la pista planeja en una clariana, es pren un sender de l’esquerra (NO) que puja fent ziga-zagues tot seguint les fitesde pedra i marques pintades. Es remunta per zones on encara hi ha restes de l’antic camí.
- 2,53 km (751 m), 0 h 53 min. Es troba un pal indicador al lloc conegut com a l’Arreposador. Des de l’Arreposador es pot veure la zona de contacte entre el que antigament eren fons marins, amb un color grisós, roques més carbonatades, i els sediments terrestres, o sigui, que es van dipositar quan el mar va retirar-se del territori o aquest es va aixecar. Aquests sediments són de color més rogenc -han estat més oxidats- i es poden veure mirant al nord. Mentre s’ha anat pujant, s’ha passat per zones d’arenoses: en moltes d’aquestes roques es poden apreciar pistes dels animals que habitaven els fons marins d’aquelles èpoques. La datació d’aquestes arenoses i argiles de Montsor retrocedeix fins al Mesozoic i, en concret, al període Campanià. Es pot apreciar molt bé l’alternança d’arenoses, que formen plaques semblants al fang dels llacs quan aquests s’assequen, i zones no rocoses i més disgregades que formen turbidites. Aquesta formació rocosa és molt visible pel camí fins a l’Arreposador.
- Es continua en direcció a Montsó pujant per la carena i, de seguida, s’arriba a la zona coneguda com a les Marrades de Montsó. A mesura que s’ascendeix es passen zones de roca i de bosc. Al cap de poc es veuen, a la dreta, les parets verticals del tossal Gros i, al fons, la plana de Gramuntill (km 3,31, 950 m, 1 h 25 min).Les vistes són impressionants, al N veiem Montsó, al S el Pantà de St Antoni i l’allargassada serra del Montsec partida per dos punts que són les dues entrades al Pallars, el Congost de Terradets i el Congost de Mont-Rebei.
- 5,36 km (1064 m), 1 h 59 min. Coll de Montsor. Es continua per una pista forestal que neix al coll pujant cap al nord en direcció a Montso, on trobem un altre pal indicador. Al NE divisem el barranc de Sant Pere, la Masia de Peracalç i la població de Peracalç.
- Abans d’una pilona elèctrica es deixa la pista de Montsó per agafar l’antic camí que porta de baixada cap a la Masia de Peracalç.
- Passem pel costat de la Masia, i just passat el tancat de les cabres prenem l’antic camí que va a Peracalç, tot baixant cap al barranc de Sant Pere i després passant pel Torrent del riu. Hi ha trams on l’empedrat de l’antic camí impressiona.
- Passat el Torrent , comença la forta pujada cap al poble de Peracalç, i és quan entens perfectament per què els hi diuen salta-roques a la gent de Peracalç.
- Un cop sortim del camí per entrar a Peracalç, anem cap a la dreta i agafem el primer carrer cap a l’esquerra que baixa cap a la font i començem a pujar cap a les Escales de Peracalç per arribar al coll (1.070m) trepitjant un antic empedrat digne d’admirar.
Arribant al coll de Peracalç afloren materials ceràmics d’època ibèrica que no es troben associats a cap estructura. Però la major concentració de ceràmica la trobem en l’abric de secció triangular i planta rectangular que es troba als peus de la Geganta, on no només es troba ceràmica ibèrica, sinó també ceràmica gris medieval i algun fragment de ceràmica feta a mà. Aquests assentament seria explicat pel fet de ser una bona zona de pas, i per tant el jaciment ibèric podria haver funcionat com a àrea de control de pas. Tot i que la construcció de l’empedrat del camí es medieval, el seu traçat és molt més antic. Hem de recordar que s’ha utilitzat tradicionalment com a via de pas entre el Pallars Jussà i el Sobirà, per salvar Collegats, fins que al s.XVII quan es va obrir un pas estable per a animals i persones per Collegats .
- Per als més intrèpids, podeu arribar‐vos fins Al PIC DE L’ÀLIGA o a La Geganta Adormida, tot deixant el camí empedrat, abans d’arribar al Coll. Des d’aquest punt tindreu una panoràmica única, on els voltors os sorprendran sortint dels vostres mateixos peus.
- Tant si us arribeu al Pic de l’Àliga com si no, aquest és un bon punt per reposar forces i dinar, tot admirant el Pla de Corts i descobrint per primer cop el Cinquè Llac, el Llac de Montcortés a la vostra esquerra. Des d’aquest punt també podeu veure tot el recorregut que fareu cap a Peramea i fins i tot el que fareu en la segona i tercera etapa.
El Pla de Corts s’ubica al Nord de la Serra de Peracalç, amb l’estany de Montcortés com a centre. Aquesta, juntament amb les Serres de Boumort i de Sant Gervàs, constitueixen les Serres Interiors del Prepirineu, un conjunt de massissos calcaris mesozoics. El Pla de Corts és l’únic passadís en sentit est-oest de la comarca, que comunica les valls de La Noguera Pallaresa i del Flamisell a uns 1.000m d’alçada. Aquí s’acaben les serralades prepirinenques i comencen els contraforts del pic de Montsent del Pallars, de quasi 3.000 m d’alçada. Situat enmig d’un sistema càrstic de gran rellevància té un medi agroforestal d’una notable importància, amb espais aptes per a l’agricultura i la ramaderia. Encara avui constitueix un mosaic de camps de cereals de secà, farratge, pastures d’hivern i d’estiu i petits retalls forestals arbrats amb quercínies i formacions arbustives. En definitiva, constitueix un medi especialment apte per a l’hàbitat prehistòric. Aquestes contrades prepirinenques comptaven, a partir de finals del Neolític, amb una densitat important de poblament prehistòric, el testimoni més evident del qual són els megàlits (dolmens) disseminats en aquesta relativament petita àrea: Dolmen de Perauba, Cabana de Castellars d’en Pey , Cabana de la Mosquera…que constitueixen, amb la resta de sepulcres dels pallars, un nucli característic dins del megalitisme català. Ens els estudis arqueològics duts a terme en el complex càrstic del Pla de Corts, es recuperen abundants fragments de vasos de format gran, que semblen apuntar a una funció especialitzada dels espais com a magatzems. Ens situem als inicis de l’Edat del Bronze, aproximadament el moment en el que es construïa la Cabana de Perauba, tot i que d’altres cavitats presenten materials del Neolític final-Calcolític, és a dir, més antics ( aprox. uns 4.500 anys d’antiguitat), com eines fetes amb sílex i punxons d’os. Es fa doncs evident la riquesa tant paisatgística com a mode de recursos d’un indret com aquest, que des de la Prehistòria fins ara ha mantingut un nínxol ecològic digne d’admirar i de gaudir.
- Passat el coll de Peracalç anirem direcció a Corscastell pel camí empedrat que va baixant, travessem una pista tot seguint el camí i passant pel sotabosc. En època de bolets no deixeu de mirar si en trobeu algun, sense perdre les línies de continuïtat grogues.
- Sortim cap a la pista que duu a Corscastell, sempre cap a la dreta. Durant tot el recorregut trobareu marques de continuïtat groga i pals indicadors que no heu de deixar de trobar. Després d’haver caminat per pista uns 30 min. tornarem a trobar l’antic camí que seguirem uns 10 minuts fins a tornar a trobar una pista que ens porta a Corscastell on podrem gaudir d’un roure centenari.
- De Corscastell sortim amb pista asfaltada, però a la primera corba es deixa per agafar l’antic camí. Però pocs metres després tornem a agafar pista de terra, però als pocs metres tornem a agafar un camí. Travessem una pista i tornem a agafar el camí.
- En aquest tram de Corscastell fins al trencall de Pujol la Geganta Adormida et vigila durant tot l’itinerari i impressiona veure el Congost de Collegats encara amb llum.
La Geganta Adormida no és geganta ni està adormida però el sobrenom li escau de meravella. Està clar que és una dona pels grans pits que té, i per la seva alçada, gairebé dos quilòmetres i mig del cap fins als peus, és digne del qualificatiu gegantí. De dormir no sabem si ho fa o no, però com que està ajaguda i no es mou és, fàcil imaginar-s’ho. Així ho han fet, almenys, unes quantes generacions de pallaresos des de temps immemorials fins avui, quan el sobrenom d’aquest perfil de muntanya encara forma part de l’imaginari de bona part de la població del Pallars. La Geganta Adormida és la silueta de la Serra de Peracalç, vista des del nord, que per capricis de la natura s’ha anat modelant fins assemblar-se al perfil d’una dama ajaguda boca per amunt. Per veure-la cal imaginar-se el seu cap coincidint amb el rocam de l’est, mentre que el cim de més alçada, el Tossal de l’Àliga, coincideix amb els pits. A l’extrem de l’oest hi ha els peus, just per sobre el coll de Peracalç.
Des del punt de vista popular, les llegenda de la Geganta Adormida explica que aquesta dona estirada, en cas que algún dia la zona estigués en perill, aquesta es despertaría per defensar-lo, com va fer contra els sarraïns.
- Arribem en un punt on hi ha hagut moviment de terres per fer basses de recollida d’aigua, que ens fa difícil saber la continuïtat, però nosaltres hem de continuar rectes fins que sortim a la carretera asfaltada que porta a Pujol. Aleshores seguim la carretera cap a l’esquerra, però a pocs metres agafem la pista de terra, per a uns altres pocs metres trobar el camí a l’esquerra. Pujol es veu al fons a la dreta.
- Sortim del camí per agafar una nova pista de terra fins que trobem un trencall on hem de continuar cap a l’esquerra, ja que cap a la dreta aniríem cap a Pujol. En aquest punt trobem la Creu del terme que és de l’any 1622, i té a la part del davant, la imatge del Crist i, al darrera, la de la Mare de Déu.
- Continuem la pista fins que arribem a un altre trencall per on continuarem per l’esquerra. Al pròxim trencall continuarem cap a l’esquerra fins que arribem a un altre trencall que continuarem cap a l’esquerra, però si tenim temps ens podem arribar al dolmen de la Mosquera que queda a 5 minuts, tot anant cap a la dreta.
- A pocs metres, i ja arribant a Peramea, passem pel costat d’una granja on podem gaudir de la raça autòctona de l’ovella xisqueta. En aquest punt podem agafar la pista cap a la dreta que és el camí més curt per arribar a Peramea, o podem optar per agafar el de l’esquerra que ens permetrà veure la Font de Sant Cristòfol situada en un marge de camí, en una paret d’uns 2,4m d’alçada que aguanta les terres d’un prat de pastura. Aquí és on diu la gent del poble que hi havia l’antiga església de Sant Cristòfol, de fet els murs on es troba la font són elements constructius reutilitzats. De les quatre piques que hi ha, una és un sarcòfag de pedra exempt de planta trapezoïdal de 2,03m de llargada. Els altres recipients són més petits i poden ser ossaris o contenidors d’oli per a la il·uminació del temple. Aquesta sarcòfag es podria datar entre els s.XII-XV.
L’Ovella xisqueta, és l’ovella que trobem al pirineu català, i concretament, en un 90% dels exemplars, als Pallars i l’Alta Ribagorça. És un animal de mida petita –fet que li permet de sobreviure en les condicions extremes de la climatologia d’alta muntanya- i que es caracteritza per la seva cara blanca amb taques negres al voltant dels ulls, morro i punta de les orelles. La principal funció de la ovella xisqueta és la de criar corders per la carn, tot i que últimament, se n’està comercialitzant la llana, que és de molt alta qualitat. Durant l’estiu, les ovelles xisquetes, pasturen per les zones més altes de les muntanyes per tal de trobar la millor herba.
- Tot arribant a Peramea, trobem la torre dels Colomers és situada a la banda oposada d’on hi ha el castell. Es pensa que feia de torre de guaita del castell i per tant es podria datar cap els segles XII ó XIII. És una construcció de planta circular, en l’actualitat solament es conserven restes dels murs, l’amplada d’aquests ens fa pensar que tenia una alçada considerable. Des d’aquí es contempla una vista magnífica del poble de Peramea, tot el Pla de Corts, la Serra de Peracalç i les muntanyes que l’envolten.
Un cop som a la vila closa de Peramea, el primer document de la qual és del s.XI, podem desplaçar-nos fins a la part més alta del poble on hi ha l’església i la Roca del Castell, on s’hi troben les restes del castell, al qual s’hi pot accedir per un petit corriol. El castell data del s. XI, es relaciona amb la difusió de la petita noblesa local desprès de l’any 1000. Actualment només en resten alguns panys de paret situats vora la petita plataforma que s’estén per damunt de la roca.
Després de contemplar les restes del castell i la magnífica vista que des d’allí es divisa, anem cap a l’església de Sant Cristòfol, que es troba just al peu de la roca. Aquesta església guarda en el seu interior una talla romànica del s.XII , la Mare de Déu del Remei, és una talla de fusta policromada d’uns 64 cm d’alçada, Maria apareix asseguda amb el Nen a la falda. I és també on es guarden les relíquies dels màrtirs sants, tres esquelets dels catorze mil nens, que la tradició diu que són les restes dels infants assassinats pel rei Herodes i que ara es veneren durant la missa el dia dels Sants Innocents, el 28 de desembre.
En temps de sequera, els pobles del Pla de Corts treien en processó les relíquies dels Màrtisants (relíquies dels Sants Innocents, que es guarden, tancades amb pany i clau, en un altar lateral de l’església parroquial de Peramea) i les mullaven amb l’aigua de l’estany perquè plogués.
“Segons la tradició, l’urna guarda les relíquies de les criatures innocents assassinades per Herodes, quan aquest dèspota perseguia el Nen Jesús. Es veneren un cop a l’any, el 28 de desembre, festa dels Innocents.
A Peramea conten que les relíquies van ser descobertes a Terra Santa pel comte de Pallars, que hi havia anat per les Croades, i després, a la tornada de la guerra les va donar al poble. A Peracalç, en canvi, asseguren que els ossos van ser descoberts a la muntanya de Sant Aventí per un toro de casa Baro, que cada dia se n’anava a esgarrapar la terra als caps d’un turonet.
Una altra llegenda satírica, molt popular a la comarca, confirma l’origen pallarès de les relíquies. Conten que un any de sequera ambdós pobles es van aplegar per demanar pluja. Després de resar i de posar en remull les relíquies, la gent es va quedar a dinar vora l’estany. Els salta-roques de Peracalç es van adonar que s’havien descuidat del vinagre per amanir l’enciam. Un d’ells va lamentar”Qui sap què donaria per un porró de vinagre”. Els enveiosos de Peramea ho van sentir i els van oferir un porró de vinagre a canvi que ells els donessin les relíquies. I així ho van fer sense pensar-s’ho gaire”.
FONT: Pep Coll (Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà).
Segons fonts orals de Peracalç, el que semblava un bon tracte pels de Peramea, no ho era tant. Els de Peracalç sembla que es van treure “el mort de sobre”, mai més ben dit, ja que cada dia li havien de fer llum amb oli, i era molt car mantenir-ho en els temps que corrien.
El carrer Major i el carrer dels Arcs conserven els porxos que emmarquen les edificacions de pedra amb acabats de fusta. Les teules àrabsde les cases són vermelloses, ja que es van construir amb argila local d’aquest to.
A la plaça es pot veure l’abeurador, el safareig i una font. Al seu costat es conserva un gran om declarat Arbre Monumental.
Peramea fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1985 pel seu valor històric. Actualment és un lloc de visita obligada pel seu entramat urbanístic configurat com a vila closa.
L’era d’Ortega és la seu del grup cultural Lo Vent de Port, i és un exemple d’arquitectura tradicional i d’unitat de producció agrícola-ramadera a partir de l’estructura familiar. Agrupa al voltant de l’era (espai central al descobert) on es feia la batuda, el paller, l’estisora i els corrals. Des de l’Era s’organitzen les visites guiades que tenen una durada mínima d’una hora i compren, per un costat, la mostra i la interpretació dels espais públics, testimonis del seu passat medieval amb la roca del castell, els carrers porxats, la presó, els portals d’accés, les cases senyorials, l’església…etc. I per un altre costat es centra en els antics oficis domèstics i artesanals pilars duna economia de subsistència, amb l’entrada a la casa d’un veí del poble, on es reflecteix i es reforça de nou el concepte d’unitat de producció a partir de l’estructura familiar amb aquests espais: el Forn de pa, el Trull, el Celler i els calassos (graners). Finalment es visita una Ferreria; ambdós escenaris vius de la realitat quotidiana dels nostres padrins i repadrins.2,53 km (751 m), 0 h 53 min. Es troba un pal indicador al lloc conegut com a l’Arreposador.
Espero que vingueu a gaudir del Cinquè Llac i dels seus camins històrics!
Read Full Post »
Casa Leonardo 