Arribat el primer fred, és el moment òptim per recollir els aranyons per fer patxaran.
Els aranyons són el fruit de l’aranyoner (Prunus spinosa) i, tot i que es troben ja a l’estiu, el meu consell és que us espereu a collir-los quan han patit el primer fred. És aleshores, quan el fruit està ben madur, fins i tot el veureu esberlat. Perfecte, és l’hora de fer el patxaran, ja que amb les primeres gelades perden la seva aspror i fan que el gust del patxaran sigui exquisit.
Els aranyoners els localitzareu als marges de camps abandonats i a les vores de camins, però no tots donen fruit. No sé el motiu.
És un arbust caducifoli, molt espinós, d’aquí el seu nom en llatí. Per aquests motiu heu de vigilar a no punxar-vos quan recol·lecteu el seu fruit i, no us heu d’estranyar si a les 24 hores desprès d’haver-los collit, us fa una reacció a la pell (molta picor i erupcions). Heu de tenir en compte que la punxada amb el branquilló origina fàcilment una infecció directa i exògena.
Ingredients per fer la recepta del Patxaran:
- 1 litre d’anís
- 1 canonet de canyella
- 4 grans de cafè
- 200 g d’aranyons
- Optatiu: sucre i flors de camamilla.
Un cop a casa, s’han de netejar ben bé els aranyons, i s’han de treure totes les fulles i les cues dels aranyons.
Per què la importància de treure les fulles? Perquè el patxaran és un licor que s’utilitza com antidiarreic, en canvi les fulles tenen propietats laxants i faria l’efecte contrari.
Per què treure les cues? Perquè li poden donar un regust al patxaran i perquè l’aranyó sense la cua desprèn molt més el seu sabor.
Un cop netes, es passen per aigua i ja estan a punt per ser macerades.
S’agafa un envàs de vidre, mai de plàstic ja que deixa un regust, i s’hi possen els aranyons, els grans de cafè i la canyella. Finalment s’hi posa l’anís.
L’anís que s’utilitza és un anís més sec que l’habitual. Té uns 28 graus, dels quals 4 es perdran durant la maceració.
Hi ha qui li agrada molt dolç i hi afegeix una cullerada de sucre per cada litre, i també hi ha gent que li agrada amb l’aroma que li donen unes quantes flors de camamilla.
Però personalment no li afegeixo res més.
Es tanca el recipient de vidre amb un drap de cotó i un tap de suro si pot ser millor.
I ja està la recepta.
Una imatge val més que mil paraules, així que us deixo el següent vídeo de com fem el patxaran a casa.
[youtube://www.youtube.com/watch?v=dqI_Io5qFYI&w=420&h=315]
S’ha de deixar reposar de 3 a 6 mesos en un lloc fosc.
Passat aquest temps ja es pot consumir.
Cal filtrar i posar el licor en unes ampolles netes.
Serà un autèntic plaer degustar aquest licor.
Però també tenim l’especialitat més dolça feta amb mel i que es feia per aprofitar les restes de la producció de mel fixades a les bresques. Però l’elaboració del mostillo de mel s’ha simplificat i ja no es fan servir les restes de les bresques sinó mel o melosa. La mel es barreja amb aigua i es fa bullir una estona, sense deixar de remenar. Quan hagi arrencat el bull ho remeneu mentre hi aneu agegint la farina i les nous fins que s’especegi. Finalment es deixa refredar en motllos. En resulta un dolç de textura pastosa i forta que s’acostuma a prendre per postres, tallat a tires. En ser un aliment calòric i que es desfà amb la calor, s’acostuma a consumir durant els mesos freds.
Casa Leonardo 
