Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Plaers gastronòmics’ Category

Quin bon patxaran farem!

A post shared by Casa Leonardo (@casaleonardo) on

Arribat el primer fred, és el moment òptim per recollir els aranyons per fer patxaran.

Els aranyons són el fruit de l’aranyoner (Prunus spinosa) i, tot i que es troben ja a l’estiu, el meu consell és que us espereu a collir-los quan han patit el primer fred. És aleshores, quan el fruit està ben madur, fins i tot el veureu esberlat. Perfecte, és l’hora de fer el patxaran, ja que amb les primeres gelades perden la seva aspror i fan que el gust del patxaran sigui exquisit.

Els aranyoners els localitzareu als marges de camps abandonats i a les vores de camins, però no tots donen fruit. No sé el motiu.

És un arbust caducifoli, molt espinós, d’aquí el seu nom en llatí. Per aquests motiu heu de vigilar a no punxar-vos  quan recol·lecteu el seu fruit i, no us heu d’estranyar si a les 24 hores desprès d’haver-los collit, us fa una reacció a la pell (molta picor i erupcions).  Heu de tenir en compte que la punxada amb el branquilló origina fàcilment una infecció directa i exògena.

Ingredients per fer la recepta del Patxaran:

  • 1 litre d’anís
  • 1 canonet de canyella
  • 4 grans de cafè
  • 200 g d’aranyons
  • Optatiu: sucre i flors de camamilla.

 

A post shared by Casa Leonardo (@casaleonardo) on

Un cop a casa, s’han de netejar ben bé els aranyons, i s’han de treure totes les fulles i les cues dels aranyons.

Per què la importància de treure les fulles? Perquè el patxaran és un licor que s’utilitza com antidiarreic, en canvi les fulles tenen propietats laxants i faria l’efecte contrari.

Per què treure les cues? Perquè li poden donar un regust al patxaran i perquè l’aranyó sense la cua desprèn molt més el seu sabor.

Un cop netes, es passen per aigua i ja estan a punt per ser macerades.

S’agafa un envàs de vidre, mai de plàstic ja que deixa un regust, i s’hi possen els aranyons, els grans de cafè i la canyella. Finalment s’hi posa l’anís.

L’anís que s’utilitza és un anís més sec que l’habitual. Té uns 28 graus, dels quals 4 es perdran durant la maceració.

Hi ha qui li agrada molt dolç i hi afegeix una cullerada de sucre per cada litre, i també hi ha gent que li agrada amb l’aroma que li donen unes quantes flors de camamilla.

Però personalment no li afegeixo res més.

Es tanca el recipient de vidre amb un drap de cotó i un tap de suro si pot ser millor.

I ja està la recepta.

Una imatge val més que mil paraules, així que us deixo el següent vídeo de com fem el patxaran a casa.

[youtube://www.youtube.com/watch?v=dqI_Io5qFYI&w=420&h=315]

S’ha de deixar reposar de 3 a 6 mesos en un lloc fosc.

Passat aquest temps ja es pot consumir.

Cal filtrar i posar el licor en unes ampolles netes.

Serà un autèntic plaer degustar aquest licor.

Read Full Post »

 
Melmelada de Móres

Esbarzer amb móres madures

Potser la part més divertida de la recepta de la melmelada de móres és anar-les a collir amb tota la família. És entretingut i s’ha de vigilar de no esgarrinxar-se, però un cop elaborada la melmelada té la seva recompensa. Tot seguit us explico com la fem a casa, i tots els seus ingredients.

La móra és el fruit de l’esbarzer. L’esbarzer es localitza als marges de carreteres i pistes. El seu punt millor és al mes d’agost i setembre; llavors es poden collir ben madures (és a dir, ben negres).

La recepta amb tots els seus ingredients:

Cistells plens de móres

  • El primer que s´ha de fer és netejar-les amb aigua i treure les cues que han quedat en collir-les.
  • Un cop netes i escorregudes es posen en una cassola.
  • Amb el foc ben alt, coure les móres remenant sense parar i aixafant-les de mica en mica perquè vagi sortint el suc, fins que es torni tot d’un color vermellós. Les móres s’han d’anar desfent, però per fer-ho més ràpid es pot triturar la pasta amb el túrmix.
  • Si us molesten les llavors, podeu passar aquesta pasta resultant pel colador xinès esprement-ho bé.
  • Afegir el sucre, el suc de la llimona i la pell de la llimona. De la llimona només s’aprofita la part de fora de la pell, perquè la part blanca de l’interior amargantaria la melmelada. També s’hi afegeix un got d’aigua, i s’ha de remenar tot a foc molt lent durant uns 20 minuts. La quantitat de sucre a posar-hi depèn del paladar de cadascú. Personalment no m’agraden massa dolces i hi poso uns 600gr per litre de suc resultant.

Melmelada de móres

Un cop tenim la melmelada feta, ja podem omplir els pots.

  • Deixar refredar la melmelada. Un cop freda, omplir els pots de vidre fins dalt de tot, perquè no quedi aire a l’interior. Els tapem bé i els fem bullir al bany Maria durant 5 minuts. Un cop freds, ja es poden guardar al rebost.

Read Full Post »

L’allioli de codony és un producte típic de la cuina del Pallars . Aprofita el cultiu del codony, una de les poques fruites ben adaptades a les temperatures fredes de muntanya, propi de la tardor. La major part de la collita s’utilitza per elaborar el codonyat i el que en resta es fa servir per aquest allioli.
Els ingredients per fer aquest allioli són:
  • 4Codonys
  • 2 peres d’hivern, i millor si fossin de cardós. Siguin quines siguin les peres que utilitzem, sempre hem de tenir en compte de posar-hi la meitat de peres que de codonys.
  • 1 cabeça d’alls (al gust)
  • oli d’oliva
  • sal
  1. Es comença bullint els codonys i les peres una mitja hora fins que estiguin tovetes les fruites. Nosaltres ho fem així, encara que hi ha gent que els escaliva al forn.
  2. Aleshores les pelem, se’ls hi treu el cor i es tallen a trossos.
  3. Es tritura tot juntament amb la sal i els alls i s’hi va afegint oli fins que estigui ben lligat.
 Es tracta d’un producte molt nutritiu i calòric, de gust dolcenc i lleugerament picant, i amb més capacitat de conservació que l’allioli normal. Es converteix en un producte de rebost, molt adequat per tota mena de plats, tant d’acompanyament per a carns i peixos.  Smplement, si el voleu guardar, el poseu en pots de vidre, els bulliu al Bany Maria, i podeu tenir allioli de codony tot l’hivern
I qué bones són unes torrades ben sucades amb allioli de codony! Se’m fa la boca aigua, me’n vaig a menjar unes quantes!

Read Full Post »

Arriba Tots Sants, i amb aquest dia tan assenyalat també arriba un dolç particular: el panellet.

Recordo que de petita esperàvem aquest dia amb candeletes. La meva germana i jo ens encantava ajudar a la mare a fer aquestes boletes irregulars però de sabor espectacular.

Ara m’encanta veure que, passats els anys, les meves filles, sobretot la gran, gaudeixen de les mateixes petites coses. Dies abans, ja em pregunta  quan farem panellets.

Ahir vàrem començar a fer la massa, i amb quina il·lusió posar les mans a la massa!.

S’ha de dir que de recepta dels panellets n’hi ha tantes gairebé com de cases i a més a més, de tots els gustos! Nosaltres sempre acabem fent els clàssics ja que són els que més ens agraden: pinyons, ametlla,, codony i xocolata.

Preparats per fer de pastissers? Aquí teniu els ingredients de la massa:

-1Kg d’ametlla amb pols.

-700gr.de sucre.

-150gr. de patata.

Primer de tot bullim la patata i li traiem la pell el més ràpid possible. La passem pel passa puré i ho barregem ràpidament amb el sucre, aixafant-ho amb una forquilla, perquè es desfaci tot ben bé. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d’ametlla, i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es desenganxi del recipient.

Aquest massapà el deixarem reposar un dia tapat  perquè ens agafi una mica de cos.

Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles.

Panellets de Pinyons: En un bol a part barrejarem pinyons amb una mica de rovell d’ou i arrebossarem les boles amb els pinyons, i els tornarem a pintar amb rovell. Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 220ºC fins que agafin color, uns 8 o 10 minuts.

Panellets d’ametlla: Els podeu fer arrebossats amb trossets d’ametlla o posant-hi una ametlla a sobre, i seguiu el mateix procediment que amb els panellets de pinyons.

Panellets de codonyat: Tallem el codonyat, en forma de tires i  ensucrem el taulell amb sucre gra i treballem el massapà: fem un xurro i, amb un ganivet, l’obrim per la meitat. Col·loquem a l’interior les tires de codonyat i les embolcallem, de manera que obtinguem un xurro més gran on el codonyat quedi a dins. Com un en un farcit i tallem el xurro en seccions. Veurem el codonyat a l’interior. Els courem al forn a 220 graus entre 8 i 10 minuts.

Panellets de xocolata: Per fer la massa de xocolata es ratlla la xocolata fondant amb el ratllador (o es desfà al bany maria) i s’afegeix a la massa del massapà  o s’hi afegeix cacao soluble (50gr per cada quilo de massapà). La quantitat és al gust, però la idea és que la massa quedi ben fosca perquè tingui gust a xocolata. Un cop haguem fet les boletes ho barregem amb sucre glaç i ja ho podem enfornar a 200º uns 7 o 8 minuts. Una vegada fets, es deixen refredar, s’hi aboca la xocolata fondant desfeta (si vols es pot desfer al microones amb una mica d’aigua o de llet) i s’arrebossen amb els fideus de xocolata.

I un cop cuits, cal deixar-los refredar, i menjar-se’ls després d’unes hores. Tindreu prou paciència?

Read Full Post »

Al Pallars és el moment de recollir els fruits de tardor.

I els fruits de tardor ens permeten elaborar plats exquisits típics de la cuina pallaresa i fer unes fires de gran renom.

Pel que fa als bolets, aquest any ha sigut un any nefast, sense pluges, una gran sequera i per tant ni un bolet! De totes maneres, com cada any es celebrarà aquest cap de setmana , 23 d’octubre, Fira del Bolet d’Isona i Conca Dellà  .

El codony i el mostillo, productes molt típics de la cuina pallaresa donen nom a les Fira del codony de Tremp (29 d’octubre) i la del Mostillo de Llimiana (9 d’octubre) ja passada.

La tardor és un moment de l’any molt important en el calendari ramader tradicional, doncs tanca el procés d’anada a la muntanya i als pasturatges d’estiu dels ramats transhumants, que baixen a cercar climes més benignes de la terra baixa. Allà comença el tracte i l’intercanvi de bestiar. Per això, la tardor concentra la Fira ramadera de La Pobleta de Bellveí l’1 i 2 d’octubre i la Diada de rememoració de la Fira de Salàs el 13 de novembre.

Intercanviar i compartir tota mena de productes són les dues principals activitats que es fan durant la Fira de col•leccionisme de Talarn el 5 i 6 de novembre.

I abans que arribi Nadal també podem participar de la Fira d’hivern de Conques el 8 de desembre i la Fira de Santa Llúcia de Vilamitjana l’11 de desembre.

Però en aquest post m’agradaria explicar-vos uns dels plats més típics de la cuina pallaresa com és el mostillo.

Originàriament el mostillo es feia del most, d’aquí el seu nom. El most i les nous es fan bullir durant mitja hora; es treuen del foc i es deixen refredar una miqueta aprox. 10 minuts. S’hi afegeix la farina a poc a poc fins que es faci espessa. Es torna a posar al foc, sense parar de remenar, i es deixa bullir uns minuts. Un cop passat aquest temps ja estarà llest per a ser menjat. Caldrà repartir-ho en plats, perquè es refredi.

Ingredients:

    • most de raïm 1 l
    • 100 g de nous
    • 250 g de farina

Però també tenim l’especialitat més dolça feta amb mel i que es feia per aprofitar les restes de la producció de mel fixades a les bresques.  Però l’elaboració del mostillo de mel s’ha simplificat i ja no es fan servir les restes de les bresques sinó mel o melosa. La mel es barreja amb aigua i es fa bullir una estona, sense deixar de remenar. Quan hagi arrencat el bull ho remeneu mentre hi aneu agegint la farina i les nous fins que s’especegi. Finalment es deixa refredar en motllos. En resulta un dolç de textura pastosa i forta que s’acostuma a prendre per postres, tallat a tires. En ser un aliment calòric i que es desfà amb la calor, s’acostuma a consumir durant els mesos freds.

Ingredients per a 4 persones:

  • 2 l d’aiguamel
  • 250 g de farina
  • 150 g de nous

Pel que a l’all i oli de codony us ho explicaré al pròxim post, però us espero a Casa Leonardo per delectar-lo!

Read Full Post »

Quin sabor tenen les primeres tomates de l’hort!

Ja fa dies que estem gaudim dels enciams, escaroles, cebes, alls, pebrots, carbassons… Però quan arriben les primeres tomates, l’amanida és mil vegades més bona.

Aquest any, a les tomates els hi ha costat madurar ja que ha fet contats dies de calor. Però a partir d’ara poc a poc aniran madurant totes i en començarem a tenir tantes ,que fins i tot n’haurem de fer conserva per poder tenir el rebost ben ple a l’hivern.

Amb aquests primers dies de calor les patateres ja comencen a mustiar-se i aviat les primeres patates seran collides. Que bé, què bones, quines truites amb patates farem! Ummmmm!

Qui no ha provat les mongetes verdes acabades de collir de l’hort saltejades amb all i pernil? Algú de vosaltres les heu provat? I que us han semblat? Es desfan al paladar, nooo? Quina delícia!

I la crema de carbassó, ja sé que alguns de vosaltres igual no us agrada, però us asseguro que la que cuina la meva mare agrada fins i tot als que no volen ni degustar-la.

I la coca de verdures de l’hort, que us sembla? La voleu tornar a menjar?

Doncs, ja ho sabeu cap a Casa Leonardo a delectar el paladar amb totes aquestes exquisideses i més.

Read Full Post »

La primavera és temps de carreretes.

Ens encanta anar amb les nenes a buscar carreretes quan arriba aquesta època de l’any.

Elles corren i saltironegen  intentant caçar papallones, examinen infinitat de marietes i recol·lecten bolets gegants i incomestibles però de gran atractiu visual. Com veieu, més que agafar carreretes les xafen mentre agafen flors d’infinitat de colors i descobreixen la natura. I, no m’estranya ja que és una tentació perdre’t en la inmensitat de les alfombres multicolors. Molts cops t’oblides que has anat a buscar bolets i et quedes meravellada del paisatge tan preciós que ens envolta.

Disfrutem alhora que agafem les carreretes i les tornem a gaudir quan les assaborim al paladar.

La carrereta queda bé a tots els plats. L’arròs amb carreretes és una delícia, també el fricandó, i si us allotgeu en temps de carreretes a Casa Leonardo, podreu gaudir d’aquest gran tresor que ens ofereix la natura.

La truita de patata amb carreretes és el nostre plat, senzill però de sabor exquisit.

Si veniu el podreu degustar!

Read Full Post »

Older Posts »