Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘etnoturisme’ Category

Abans de pujar a la muntanya, on les ovelles es barregen amb el d’altres propietaris, cal marcar-les amb el senyal de la casa. Així, al setembre quan baixen de la muntanya es poden triar molt bé les ovelles de cada propietari.

Per anar bé, s’ha de marcar un parell o tres de setmanes després de xollar (esquilar), especialment si es fa amb màquina, que arranca més,perquè la llana hagi rebrotat una mica, la marca quedi ben impresa i la pell de l’animal no s’escaldi. Abans, xollant a mà, sovint marcaven el mateix dia de tondre.

Durant segles, per marcar s’ha fet servir la pega, de color negre, però avui s’acostuma a fer servir pintura de diversos colors, menys resistent però més fàcil d’aplicar. La pega s’obtenia de la teia d’una soca morta de pi: en un primer forn que s’encenia per alt, després de vint-i-quatre hores, s’extreia el quitrà de la teia, el qual, en un segon forn, després de remenar, esdevenia pega.

La pega es comprava presa i, per aplicar-la amb el marcador, calia desfer-la, prèviament, amb una mica de llet d’ovella o greix en una paella o un calder al foc. Després s’aplicava al llom o a la gropa de les ovelles amb un marcador, generalment de ferro, però també n’hi havia hagut, antigament, de fusta. Se sucava el marcador a la paella de la pega i s’imprimia el senyal sobre la llana.

Cada casa ramadera té la seva marca de pega i la seva marca de foc, igual però més petita. A més té el senyal d’orella-forats, osques, i talls combinats entre ells i entre les dues orelles- que serveix per identificar el bestiar oví, sense possibilitat de dubte, quan la marca de pega s’ha esborrat una mica i no es llegeix prou bé.

La major part dels senyals de les cases que han arribat fins avui és d’una simplicitat primitiva. La varietat és enorme, però predominen el cercle i la creu. Hi ha acord entre els estudiosos que el cercle i la creu no són altra cosa que el sol, la divinitat central. Els senyals, per tant, poden ser amulets protectors del ramat contra els esperits malignes.

Sap greu constatar com les velles marques protectores i el seu disseny secular van donant pas, ràpidament, a les inicials del nom i cognom del propietari del ramat. El grafisme és funcional, però la màgia s’ha perdut.

Aquí us deixo un tastet de com els de Casa Badia de Benés continuen marcant les ovelles: amb la marca de pega antiga de ferro però ja amb pintura.

Anuncis

Read Full Post »

Pels volts de Sant Miquel de setembre, el dia 29, és la diada que assenyala el final de l’estiu, i marca la baixada dels ramats de la muntanya.

Per Sant Miquel es deixa la muntanya i és el moment de triar i comptar els ramats.

A principis d’estiu vàrem parlar de marcar i xollar el ramat per poder barrejar-lo amb el de diferents propietaris per formar la gran ramada estival, i pujar a la muntanya, ara toca triar, és a dir separar el bestiar de cada amo.

La tria congrega a la muntanya, en un lloc determinat per la tradició, els amos i pastors dels diferents ramats que conformen la gran ramada estival. És un dia de festa no excempt d’inquietud, ja que és el dia d’avaluar com ha anat l’estiu, si hi són totes i si estan sanes.

Alhora de fer la tria serà de gran utilitat les marques de pega o de pintura fetes al llom de les ovelles, i així no és difícil identificar les ovelles de cada casa. Si la marca no es llegeix prou bé, llavors decideix el senyal d’orella.

El dia de triar es munten les pletes de fusta que facin falta per tancar el bestiar ja triat.

La manera com s’ha fet sempre és mitjançant el ganxo i sense preferència. Hi participen amos, parents, pastors i mossos de la casa. S’agafa la primera ovella que vingui a tomb i es canta el nom de la casa: si el ramader hi és, la va a buscar i se l’endú cap a la seva pleta aixecant-li una pota del darrera i empenyent; si no hi és, es deixa anar i es continua la tria. Però les modernes mànegues de triar estalvien molt de temps i permeten fer, en unes quantes hores, el que el ganxo portaria tot un dia. Les ovelles són obligades a passar en fila pel passadís, i els ramaders, quan veuen que una duu la marca de la casa, li obren la portella al davant i la fan passar al seu tancat.

Quan cada ramat es troba tancat en una pleta diferent, ve el moment de comptar el bestiar. És el moment de fer balanç de l’estiu, i en el cas que s’hagi perdut bestiar, el pastor ha de donar explicacions.

La manera de comptar també té la seva història. Amb la pleta entreoberta es va fent sortir les ovelles, d’una en una, a pas comptador. Qui compta, generalment l’amo, va tocant el llom de cada animal que surt i compta en silenci. Cada cinquanta ovelles, però, crida cinquanta!, ben alt. En algunes contrades crida croca! I aleshores el pastor fa una osca o croca amb el ganivet en qualsevol arreglat per a l’ocasió. Per cada deu de més, hi fa una X; per cada cinc, una V; i, per cada una, una I. D’aquesta manera, molts pastors portaven grafiat en el bastó el nombre de caps del ramat que guardaven.

Així el dia de triar és un dia de festa, i l’amo que havia fet les ovelles més bones convidava al pastor a casa seva i li donava un lloc preferent a taula.

Ahir, dia 28 de setembre, es va fer la tria i recompte a Erta, d’on són les fotografies i el vídeo. Però encara sou a temps de veure l’espectacle muntanyenc al triador de Llessui aquest dissabte 1 d’octubre, i si voleu de forma guiada.

Arribats els primers dies d’octubre es celebren moltes fires ramaderes com la de La Pobleta de Bellveí (1 i 2 d’octubre). Les fires servien perquè els ramaders puguessin vendre el rebuig, llogar els pastors i proveïr-se d’esquelles. En aquestes fires, també s’acostumaven a arreglar els comptes de l’estiu amb el conllogaire, l’arrendador o la junta dels herbaatges muntanyencs.

La importància que van tenir les vides en la vida social i econòmica del món ramader va ser enorme i s’ha perdut del tot. Avui són una sombra del que van ser, però almenys continuen existint.

Aquest any al programa de la Fira de la Pobleta de Bellveí  podreu trobar-hi moltes activitats interessants, us hi esperem !

Read Full Post »

Al post anterior del 3/06/2011 “Travador, xollador i ensacador, oficis perduts que podreu descobrir tot estant a Casa Leonardo, casa de turisme rural al Pirineu de Lleida” us explicava que un cop xollades les ovelles han de restar al corral uns dies abans de pujar a la muntanya .

Les ovelles resten 15 dies al corral perquè la llana hagi rebrotat una mica, i la marca quedi ben impresa i la pell de l´ovella no s´escaldi. Aleshores es marquen les ovelles, amb la marca del propietari i pugen a la muntanya a passar l´estiu, sempre per les diades de Sant Joan i de Sant Pere. Aquest any tots els ramaders estan pujant les ovelles aquests primers dies de juliol. Els ramats més propers pugen cap a Llevata, cap a Erta i cap a Llessui, i no només hi pugen ovelles, sinó també les vaques i cavalls que hi van a passar les seves vacances estivals a la muntanya.

Aquest és un dels espectacles més impactants de la cultura pecuària, veure com la immensitat de la ramada s’estén per damunt l’herba i es ramifica en la grandiositat de la muntanya.

El centre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici de Llessui ha preparat les següents activitats:

ACTIVITATS RAMADERES. CENTRE DE LLESSUI.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

 1 de juliol: ACOMPANYEM LA RAMADA

Ha arribat l’hora que les ovelles deixin els corrals i les bordes i pugin cap a la muntanya! Acompanya a una de les ramades del poble en el seu trajecte fins a la muntanya, on es trobaran amb les ovelles dels pobles veïns per passar l’estiu.

 16 i 30 de juliol, 13 i 27 d’agost i 10 de setembre: FEM DE PASTORS

Agafarem el sarró, el ganxo i el paraigua i marxarem cap a les saleres del Montsent, lloc on es dóna la sal a les ovelles de la ramada. Acompanyats d’un guia interpretador i dels pastors de la vall coneixerem una mica més aquest ofici.

 1 d’octubre: QUARANTA-VUIT, QUARANTA-NOU, CROCA…

Després de tres mesos a l’alta muntanya arriba el moment de que cada ovella torni al seu corral; en el triador de Llessui veurem com els pastors fan la tria i com s’ho fan per contar totes les ovelles que baixen de la muntanya.

 Totes les sortides són des del centre d’informació de Llessui a les 9.30h del mati.

Cal inscripció prèvia. 973 621 798

Bones vacances estivals!

Read Full Post »

Si us agrada conèixer oficis quasi perduts, els que us allotgeu a Casa Leonardo el diumenge dia 12 de juny, tindreu la possibilitat de descobrir l´ofici del travador, el xollador i l´ensacador.

Amb el bon temps i la calor, s´ha de preparar el bestiar per estar tres mesos a la muntanya, i per tant, cal xollar les ovelles.

El cost de xollar ( d´esquilar) cada ovella és de 1,25 €, amb el què es paga el xollador i el travador (persona que trava les ovelles per poder-les xollar). L´ensacador, persona que posa la llana en sacs, té un cost de 100€ diàris. I de tota la llana que en surt (uns 1000Kg per un ramat de 800 ovelles) només en donen 100 o 140€. Ja veieu quin gran negoci!

Altres temps eren quan amb la llana que es venia n´hi havia prou per pagar els xolladors i encara en sobrava ( es pagava 100 peles el quilo).

Desprès de la xolla les ovelles resten uns dies al corral, abans de pujar a la muntanya, ja que si agafessin mal temps, sense el velló de llana s´enreularien (en pallarès significa que es pelarien de fred i s´enmalaltirien).

El velló és tota la llana que surt de l´ovella al xollar-la, que es plega i es lliga individualment.

I abans de pujar a la muntanya, on el bestiar es barreja amb el d´altres propietaris, es marquen les ovelles amb el senyal de la casa. Per marca’ ls ha hagut de passar uns 15 dies, perquè la llana hagi rebrotat una mica, i la marca quedi ben impresa i la pell de l´ovella no s´escaldi. Aleshores es marquen les ovelles, amb la marca del propietari i pugen a la muntanya a passar l´estiu, sempre per les diades de Sant Joan i de Sant Pere.

Bones vacances estivals!

Read Full Post »