Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Cultura. Escapades d’art i patrimoni’ Category

Els propers 17 i 18 de novembre, la població de Salàs de Pallars torna a celebrar una nova edició de la diada de record de l’antiga fira de bestiar de peu rodó. Durant aquests dos dies, diferents elements evocadors de l’època en que aquesta era considerada com la més gran de Catalunya en quant a compravenda d’animals de peu rodó (sobretot mules i matxos), tornaran a transportar al visitant a una època ja desapareguda.
Aquest any, a més, es vol ressaltar la figura de les trementinaires, unes dones moltes vegades tractades com a bruixes o metzineres que destil·laven la resina de pi roig o d’avet per fer aiguarràs i pegats, que feien servir per guarir cops, luxacions, picades, úlceres, etc., i que quan arribava la tardor anaven de fira en fira per oferir els seus productes. Per aquest motiu es realitzaran tallers de saquets medicinals pels més petits durant el diumenge.
Les activitats de la fira començaran amb un jornada de transferència tecnològica amb una demostració pràctica de treballs del camp amb tracció animal, durant el matí, que es complementarà durant la tarda amb una conferència sobre el present i el futur de la tracció animal, impartida per Alfred Ferrís Garcia. A la nit, el músic Joan Altarriba amenitzarà el cafè Salón amb un lluït ball.
Diumenge començarà amb un esmorzar típic de la fira de Salàs i continuarà amb el sempre esperat cabaret. En finalitzar les sessions de music-hall començarà una cercavila amb la mulassa i els cavallets de Salàs que mostraran el ball de “lo Sobrany”.
Al finalitzar aquesta es representarà l’obra teatral “la venda del sobrany” de Pep Coll, sobre el tracte de compravenda d’animals a la fira. Durant tot el matí hi haurà ambientació teatral de fira, mostra de ruc català i cavalls, taller de trementinaires, i jornada de portes obertes al Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç (CIAC), o es podrà veure l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”, sobre l’emigració pallaresa a Argentina a principis del segle XX, i a les diferents botigues museu, a on, en una de les quals, s’oferirà un tast de Ratafia dels Raiers.
Al migdia, al pati del CIAC (antigues escoles), hi haurà un dinar popular a base d’un típic “asado argentino” que si bé no
coincideix amb un àpat de Fira, és un vincle gastronòmic. Per finalitzar, durant la tarda, concert de dixieland al cafè Salon.
Aquest any es torna a fer el tercer concurs de ratafia de nous a més de mercat de productes agroalimentaris i artesanals.
Programa provisional (consulteu programa de mà)
DISSABTE, 17
-A partir de les 10,00 h., Jornada de transferència tecnològica: “Present i futur de la tracció animal”. Demostració de feines del camp al tros del Palacín, a càrrec d’Alfred Ferris.
-A les 16,30 h. “Present i futur de la tracció animal”, sessió teòrica dins la Jornada de Transferència Tecnològica, al Casal de la Gent Gran.
-A les 22,30 h., Lluït ball de nit amb Joan Altarriba, al Cafè Salon.
DIUMENGE, 18
-De 9,00 a 10,30 h. Esmorzar de Fira, al Cafè Salon.
-A les 11,30 i 12,30 h. Cabaret, al Cafè Salon.
-A partir de les 10,30 h., Exposició de rucs i cavalls al Firal, ambientació teatral pels carrers, obertura d’espais de fira (cases típiques i eres de fira) per part de diversos particulars, jornada de portes obertes a l’exposició “del Pirineu a la Pampa”, al CIAC i a les diferents botigues-museu (amb tast de ratafia dels Raiers al bar-museu).

Un deixo un vídeo de presentació de l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”:

-A les 12,30 h., Cercavila amb “lo Sobrany” i els cavallets de Salàs. Sortida d’una era del Firal i arribada a la plaça del Mercat. Mostra del ball de “lo Sobrany”. Posteriorment, sortida de la mulassa fins a l’era on es representarà “la venda del Sobrany” per part de la companyia teatral A Galet.
-A les 14,30 h. Dinar de germanor. “Asado argentino” en commemoració a l’exposició “Del Pirineu a la Pampa”, al pati del CIAC.(compra de tíquets a l’Ajuntament i al Casal Sant Pere abans del dia 12 de novembre. Més informació 973676003)
-A les 17,30 h. Tarda de taverna amb The Foggy Dixie, al Cafè Salon.

A més, durant el matí de diumenge mercat de productes agroalimentaris i artesanals, i taller de Trementinaires, a la Pista.

Anuncis

Read Full Post »

Quina il·lusió! Aquest Nadal els que feu estades  de 3 nits a Casa Leonardo, us regalem el tiquet PassaPorts, un tiquet conjunt que dóna dret a descomptes d’entre el 20 i el 50% en el preu de les entrades de 14 museus i equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu i l’Aran. A més, si visiteu sis o més d’aquests museus o equipaments, guanyareu el dret de participar en una activitat exclusiva com visites, tallers o esdeveniments organitzats únicament per als titulars del PassaPorts. Aquest tiquet té una validesa de dos anys, i Casa Leonardo us el regala aquest Nadal.
El PassaPorts és personal i transferible: cada PassaPorts té un sol titular però en poden fer ús persones diferents. Els descomptes són vàlids per a un sol visitant i per a una sola visita. En cada visita es segellarà la pàgina corresponent al museu o equipament visitat. Un cop segellat, el PassaPorts no donarà dret a més descomptes en aquell museu o equipament. El programa d’activitats exclusives es podrà consultar al web www.passaports.cat.

Per a realitzar una activitat exclusiva, l’usuari haurà de contactar amb el museu o equipament organitzador i concertar data i hora. Les places poden ser limitades. Els titulars del PassaPorts disposaran d’un any per a realitzar l’activitat exclusiva a partir de la visita del 6è museu o equipament.

Els 14 museus i equipaments patrimonials que formen part de Passaports són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu dels Dinosaures de Coll de Nargó, Museu Diocesà d’Urgell Espai Ermengol – Museu de la Ciutat, Museu de Gerri de la Sal, Museu de la Conca Dellà, Museu de la Moto, Museu de les Trementinaires, Museu Hidroelèctric de Capdella, Musèu dera Val d’Aran, Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, Museu dels Raiers de la Noguera Pallaresa, Centre del Romànic de la Vall de Boí, Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç.

La Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran va néixer com a estratègia per millorar l’eficàcia dels museus i equipaments patrimonials d’aquest territori i amb l’objectiu clar de buscar mecanismes per impulsar polítiques de cooperació. Pretén potenciar les dinàmiques compartides, transversals, de consens i amb un important grau de planificació i disseny previ. Vol arribar a ser un conjunt plenament articulat i participatiu, una eina de treball que ajudi a millorar diferents aspectes i generi noves dinàmiques entre els museus i equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.

D’aquesta Xarxa en formen part un total de 55 museus i equipaments patrimonials: 5 de l’Alta Ribagorça, 14 de l’Alt Urgell, 7 de la Cerdanya, 8 del Pallars Jussà, 13 del Pallars Sobirà i 8 de la Val d’Aran.

La Xarxa neix com a fruit de la col·laboració i el consens entre diverses administracions i desenvolupa les seves activitats basant-se en quatre eixos principals: assessorament i formació tècnica, promoció i visibilitat de la Xarxa i els seus integrants, reforçament dels museus i equipaments patrimonials i defensa del patrimoni.

Recursos com aquest tiquet ens permet regalar cultura, continueu per aquest camí i amb aquestes brillants idees.

Mirant aquest vídeo em dóna unes ganes terribles de no perdrem cap museu de la vostra xarxa. Felicitats per aquesta iniciativa!

Espero que molts clients de Casa Leonardo puguin gaudir del tiquet PassaPorts.

Read Full Post »

La paraula rai ve del llatí “ratis” que significa “balsa” en castellà. La terminologia ve per tant de molt antic, ja que en temps dels romans a la península ibèrica ja es donava cert transport de fusta pels rius.

Ens trobem davant d’un ofici, el de raier, que ve de lluny.  El transport fluvial de fusta.
La fusta ha estat i encara és un dels materials més importants utilitzats per a la construcció, i durant el creixement de les ciutats i els pobles  al llarg dels segles ha esdevingut matèria primera i necessària. Els raiers la transportaven lligada i fent-ne alhora embarcació. Eren els únics mariners d’aigua dolça que estrenaven embarcació cada cop que viatjaven riu avall. La demanda de certa fusta o bigues  feia que els nostres raiers pallaresos viatgessin pel Noguera Pallaresa fins al port fluvial de destí de la mercaderia: la Pobla de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida, Tortosa i Amposta principalment.
La fusta era seleccionada en origen als boscos pirinencs i era l’empresari fustaire de la zona qui endegava l’aventura del raier: els picadors talaven els boscos seleccionats i arrendats al terme municipal o als seus propietaris prèviament, els tiradors ajudats de les mules i els matxos duien els troncs fins a l’aigua (o bé barrancs a l’alta muntanya o bé als trams navegables dels rius), i els raiers empenyien la fusta riu avall barranquejant (ajudats de la ganxa, l’eina per excel·lència del raier, empenyien la fusta o les bigues des de la riba del barranc o del riu si no era navegable) i muntaven el rai per portar-lo al seu destí, ja fos per construcció civil a la capital del Segrià quan creixia exorbitantment a la primera meitat  del segle XIX, o bé per a ús militar per a fer vaixells de guerra al segle XVIII.

Trobem els primers textos de raiers catalans a les ribes del Noguera Pallaresa en una època un tant moderna gràcies a Francisco de Zamora i al seu llibre “Diario de los viajes  hechos por Cataluña” de la segona meitat del segle XVIII, tot i que l’ofici venia fent-se des d’uns segles abans, ja que trobem testimonis escrits del transport de fusta pel riu Tajo de finals del segle XV i no és doncs estrany que el transport fluvial de fusta també es donés en altres conques fluvials de la península a més  de la nostra Noguera Pallaresa.

Era en aquella època gloriosa del segle XVIII en  que molts dels arbres tallats a muntanya (avets i sobretot pins negres)  i esdevinguts rais passarien a conformar galions per a l’armada espanyola, com bé reflecteix Jacint Verdaguer al seu poema “Cançó del Raier” que un cop musicat l’any 1919 pel mossèn Tàpies ha esdevingut l’himne de la nostra associació : “de les bigues que he enraiades se’n farien galions, galions per les armades de deu regnes i nacions” (setè vers del poema publicat a l’obra “Pàtria” del 1888).  Devien ser els mateixos raiers de La Pobla de Segur i El Pont de Claverol que duien els rais fins al mar per a què els vaixell portessin els troncs i les bigues fins a les drassanes de València o fins i tot Cadis. Imagineu la vida d’un pi negre des dels boscos de la Vall d’Aran fins a Cadis per acabar esfonsat en una batalla naval contra anglesos o portuguesos al bell mig de l’Atlàntic.

I en aquesta època del segle XVIII  i curiosament durant la davallada de l’ofici, principis del segle XX,  seria quan més feina i treball tingueren els raiers de la Noguera Pallaresa. A principis de segle XX es començaren a construir preses i salts d’aigua per aprofitament hidràulic i posterior obtenció d’energia elèctrica, i aquests salts d’aigua impedien el transport de la fusta pel riu, lliure d’obstacles fins aquells anys, i al mateix temps i paradoxalment la construcció d’aquestes preses eren sol·lícites de fusta per a la seva execució. En trobem exemples com la presa de Talarn a l’embassament de Sant Antoni, construïda durant les tres primeres dècades del segle, que augmentà el volum de treball dels raiers i al mateix temps impedí que els rais baixessin pel Noguera Pallaresa un cop acabats els treballs de construcció. Els raiers havien de desfer els rais per superar la caiguda d’uns 40 metres i tornar-los a muntar per continuar riu avall.

Eren doncs els raiers els qui transportaven la fusta per encàrrec dels boscos pirinencs fins al port fluvial de destí (Balaguer, Lleida, Tortosa, o fins i tot fins al mar). Els picadors, en origen, talaven els pins o avets seleccionats i amb ajuda dels tiradors, els destres conductors de matxos i mules, conduïen la fusa fins a la riba dels rius o bé dels barrancs. Entrava aquí l’experiència dels raiers a l’hora de barranquejar la fusta pels rius d’alta muntanya:  amb l’ajuda de la seva ganxa movien els troncs des de la riba del riu fins que el corrent de l’aigua i l’amplitud del riu pogués dur els troncs o bé bigues  fins a l’emplaçament conegut com enraiador, un lloc on podien treure de l’aigua la fusta per acabar d’esquadrejar-la i posar-la en ordre per muntar els rais.

En tenim testimoni gràfic gràcies a un altre fill insigne de la Pobla de Segur, en Ceferí Rocafort. Va néixer a La Pobla de Segur el sis de setembre de 1872 i l’abandonà tot just acabats els primers estudis per anar a ampliar-los a Barcelona, però en els seus anys de joventut i gràcies a formar part del Centre Excursionista de Catalunya retornà als Pallars més d’un cop i ens deixà una gran obra, tant pel seu sentit sociològic com per la bella escriptura, anomenada “Excursions pel Pirineu i el pla de Lleida”, un recull d’escrits seleccionats de la seva obra. En aquest recull trobem el capítol 13, “Els Rayers. Transports fluvials de la fusta en les comarques lleydatanes”, una acurada explicació de l’antic ofici viscut en aquells anys. Al mateix temps conservem fotografies de l’esplèndid reportatge que va fer en Ceferí Rocafort per al Centre Excursionista de Catalunya i podem veure avui com es treballava a principis del segle XX.

Pocs anys més tard de les excursions d’en Ceferí Rocafort, cap a les primeres dècades del segle XX,  la feina de raier als Pallars i a la Noguera Pallaresa començà la davallada. Tot començava a canviar amb l’arribada de la llum i la construcció de les preses hidroelèctriques. La construcció de carreteres per fer arribar la maquinària necessària per a les preses, i l’arribada de camions de gran tonatge, feren canviar el transport fluvial pel transport per carretera, que abaratia costos i estalviava temps als empresaris fustaires.

Així doncs és per la pèrdua d’un ofici d’una gran importància a les nostres contrades  que ha esdevingut l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol.

M´´es informaci´´o a: http://www.elsraiers.cat

Us adjunto el programa esperant que sigui del vostre inter“es.

Read Full Post »

Aquest cap de setmana del 10 al 13 de juny us fem descobrir el nostre llegat mític i llegendari.

El dissabte dia 11 us oferim la sortida de tot el dia al Llac de Montcortés, explicada al post anterior.

I el diumenge dia 12 us oferim la caminada al dolmen de Pinyana o de la Casa Encantada.

El Dolmen de la Casa Encantada és un dels dolmens més ben conservats, ja que guarda totes les pedres en el seu lloc originari, té forma trapezoidal i encara avui en dia conserva restes del túmul.

El Dolmen de la Casa Encantada juntament amb el del Mas Pallarès, varen ser els dos primers dolmens publicats de Catalunya el 1872, de la mà de Moner i Siscart.

Es tracta d’un sepulcre de cambra pirinaica de llosa rebaixada, realitzat amb lloses de conglomerat olocènic, que fa que tingui una degradació més paulatina que la roca calcària i per tant una millor conservació. Es compon de dues grans lloses laterals, una de capçalera ben encaixada i una llosa d’entrada rebaixada que només tanca la tercera part de l’entrada deixant una obertura lateral transitable.

La Casa Encantada

La cambra es troba al centre d’un túmul bastant deteriorat, que mesura 12 metres de diàmetre, fet de pedra i terra. El túmul encara cobreix gran part de les lloses.

Un dels grans problemes d’aquest dolmen és la manca de troballes degut al seu primerenc descobriment fruit del seu destacament en el paisatge, i per tant al llarg de tots aquests anys ha estat expoliat, i un altre problema és el d’haver estat utilitzat com a cabana de pastor que fa que es trobi la seva estratigrafia bastant remoguda.

Molts dels megàlits estan envoltats de llegendes que fan que el poble cregui que els dolmens estan relacionats amb gegants d´estatura enorme. Sobretot abunda la llegenda segons la qual es creu que els dolmens eren la casa d’un gegant, i aquest és el cas de la Casa Encantada. Es parla d’una enorme geganta que en les seves correries no parava de filar, i portava a sobre les lloses que formaven el monument megalític: una a sobre el cap, les altres dos una sota cada braç i la quarta a l´esquena. Quan es feia de nit es sentava i ja li quedava feta la casa. Si li oferien allotjament, no l´aceptava dient:

“Casa mía, Cama mía” o bé “Casa mía, per pobre que sía”.

Un dia, al passar pel punt indicant se li va fer de nit, preparà la casa, però durant la nit morí, i allí quedà la seva casa i la seva propietària enterrada en el seu interior.

Aquesta llegenda està recollida per AMADES,J.  (1941),pp.120-121.

“A Pinyana asseguren que es tracta d’una “encantada” de l´Estany Obert, un lloc molt pintoresc del barranc de Pinyana, habitat per encantades i bruixots. Una nit, aquesta geganta va sortir del torrent en direcció a la serra, amb una enorme pedra sobre el cap, dues sota de cada aixella i una altra per davantal. I tot això sense deixar de filar amb una filosa i el fus. Arribà extenuada al capdamunt de la carena i morí.

Segons la versió de Sarroca, es tracta d’una encantada, una bruixota vagabunda que anava per aquests mons de Déu, carregada amb tres grans canteres. Una tarda, a posta de sol, va passar per davant de la borda de Torres de Sarroca. En veure-la carregada com un ruc, li van oferir allotjament. Ella però el rebutjà, tot exclamant:

-Casa meua, jaça meua!

I prosseguí costes amunt amb un pam de llengua. Va arribar tan afatxada al fil de la serra que les cames li van fer figa i morí d’esgotament”

Aquesta llegenda ha estat recollida pel Pep Coll (1986). Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Llibres del Mall. Barcelona.

Ruta Cadolla – dolmen Casa Encantada
Distancia 4.494 km
Durada Mig dia
Temps marxa 2h 45min
Ascens acumulat 474 m
Desnivell acumulat 474 m
Nens A partir del 9-10 anys
Descripció Aquesta ruta comença al nucli de Cadolla per enfilar-nos per entre senderons i pistes al Pla de Comillini. Des d’aquest altiplà privilegiat podrem observarla Serralada del Pirineu i el dolmen denominat “La Casa Encantada”.El retorn es proposa per la població de Pinyana, enclau dela Ribagorça on hi encara hi algunes famílies temporalment, tot vetllant el poblet i els senders d’accés al dolmen.
Observacions Guia:LA PETJADA(Judith Mira 620.81.61.84)
Punt trobada A les 09:30 al poble de Cadolla (carretera de Senterada a Naens i Cadolla)
Recomanacions
Mapa   
Perfil  

Disfruteu tot caminant de les nostres llegendes!

Read Full Post »

Els propers dies 28 i 29 de maig, i amb motiu del Dia Internacional dels Museus 2011, enguany sota el lema “Museu i memòria”, 36 dels museus que formen part de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran realitzaran un seguit d’actes gratuïts per tal de donar a conèixer el seu patrimoni.

Des del 1977 el Dia Internacional dels Museus (18 de maig), és l’ocasió per a conscienciar el públic en general sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat.

Els visitants tindran accés gratuït a tots els museus i equipaments patrimonials i a la majoria es faran activitats extraordinàries, com visites guiades, presentacions de publicacions, tallers i demostracions artesanes, trobades d’intercanvi d’experiències i d’objectes, degustacions de productes alimentaris artesans, etc.

Per a fer-ne difusió s’ha elaborat un tríptic que es pot trobar a les Oficines de Turisme del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya i de la Val d’Aran i als 36 museus participants.

L’òrgan impulsor d’aquesta iniciativa és la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran que va néixer com a estratègia per millorar l’eficàcia dels museus i equipaments patrimonials d’aquest territori i amb l’objectiu clar de buscar mecanismes per impulsar polítiques de cooperació.

Pel que fa al Pallars Jussà podreu realitzar les següents activitats:

  • Museu Hidroelèctric de Capdella (La Central de Capdella).Taula d’intercanvi d’experiències: l’educació i l’oci a partir de 1912 a la Vall Fosca. Taula d’intercanvi d’experiències de persones que van viure els canvis en l’educació i el lleure a la Vall Fosca a partir de l’arribada de les empreses hidroelèctriques

Dissabte 28 a les 12h (visita guiada)

Dissabte 28 a les 18h (taula d’intercanvi d’experiències)

973 66 30 01

Visita guiada

Dissabte i diumenge d’11h a 14h

659 58 51 27

Visita guiada al jaciment de Llau de la Costa (Baturs)

Dissabte d’11h a 13h

973 66 50 62

(La Torre de Tamúrcia)

Entrada gratuïta, però cal fer reserva prèvia.

(Salàs de Pallars)

Trobada d’intercanvi d’objectes relacionats amb l’Antic Comerç

Dissabte de 10h a 14 h

973 67 62 66

Entrada gratuïta.

Dissabte de 18h a 20:30h i diumenge de 12h a 14h

973 65 34 70

Per a més informació contacteu amb la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran:

www.museusdelpirineu.cat

xarxa@museusdelpirineu.cat

Tel: 973 62 64 36

Espero que gaudiu molt dels nostres museus!

Read Full Post »